Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

20 d'octubre de 2008
4 comentaris

Una redacció sobre Les religions (3r ESO)

Haig de dir que, després de dos cursos sense impartir classe als grups de 3r d’ESO, he notat un davallament pel que fa al nivell dels alumnes. En la primera redacció del curs sobre Les religions m’he trobat amb afirmacions com aquestes:

Resen en direcció a la mesquita
que està situada a Africa

El càrrec màxim és ser Papa de Roma que eres el descendent
directe de Jesús.

Els cristians van anar a Terra Santa per conquistar les
terres que estaven posseïdes pels moros o musulmans.

Després quan els jueus, que igual que amb Mahoma i Jesús els
musulmans i cristians, també tenen un predicador, però encara no ha arribat.

En les religions també hi ha un que mana, que és el papa,
que mana de totes les religions i després d’ell vénen els sacerdots i els
obisps.

Està el ramadà, eldimoli, la cristianas, l’àrab, etc.

Diuen que si mengem aquesta mena de carn (de porc) podrien
desil.lusionar i desobeir la seua religió.

També tenim reis que proclama quan van a donar-li els
regals.

Els àrabs igual que els musulmans cada dia oren tres
vegades. (…) han d’agenollar-se cap a
la Meca i fer uns gestos molt rars. S’alcen i es
giten com si foren marionetes.

La seua escriptura de l’Islam és el Coran.

Per exemple, els cristians tenen el costum de fer professions amb la Verge Maria com a estàtua i passejar-la pels pobles i ciutats.

Personalment, jo crec que eixe tio està massa gros.

Els cristians agafen un papa vell, si posaren un més jovenet els duraria molt més.

Tinc amics que no són creedors de Déu.

Una vegada en direcció a la meca, tampoc lo del ramadan de no poder menjar ni beure en una setmana.

Seria el més normal del munt.

Les religions al món algunes són importants i bones en alguns països se visten amb una túnica i porten un panyuel en el cap.

La gent catòlica va a l’església a comulgar i va els diumenges per a resar. Els xiquets i les xiquetes comulguen i es vesteixen traje i corbata.

Com no tinc més idees, parlaré del cristianisme.

Ho he deixat tal i com ho han escrit (he millorat un poquet l’ortografia en algun mot). Són alumnes de 3r d’ESO. Han cursat 1r i 2n d’ESO en un centre públic. Aquesta joventut és la que apareixia fa dos divendres al programa Callejeros, de la Cuatro? No ho sé. Però llegiu el que escrivia al Levante-emv Cipriano Torres.


 

 

 

 Fue también en
Cuatro, en una noche memorable de entrega tromba de Callejeros, en un
reportaje firmado por Alejandra Andrade, donde vi uno de los posibles,
y recalco eso, uno de los posibles, retratos de la juventud española.
Es la que se pone hasta el culo de drogas, de toda clase de drogas, de
nombres con los que no sé moverme porque responden a artefactos que te
llevan a un cielo que no me atrae. Cristal, coca, MD, polen, mezcla,
tripi, Adam, E, Simpson, galletas, todo regado sin conciencia con
alcohol de farra, barato y repugnante, bebido a gañote, para que entre
rápido y te tumbe cuanto antes en esa mezcla feroz. 

Ante las
cámaras, los jóvenes que se prestaban a su ojo implacable, dieron una
imagen de necia simplicidad, criaturas que entienden el placer
perdiendo la conciencia, es decir, todo lo contrario a lo que uno
entiende por placer, y por eso daban saltos de chota, no podían
articular palabras y ponían caras desencajadas y lelas, monos de
aparcamiento que se pasan el fin de semana en estado catatónico, gente
que cree que estar en el cielo es bajarse los pantalones y enseñar el
culo a la cámara, un retrato horripilante que se vive en cada esquina
del país. Me paso la semana subido a un andamio, y cuando llega el
viernes lo único que quiero es esto, pasar de todo y ponerme hasta el
culo. Perfecto. Igual que hace el votante medio estadounidense según el
retrato del corresponsal, que lo fijó levantando un paquete de
botellines de cerveza ante la cámara. Otro sector joven, y mayor, que
la edad no da sensatez, no sólo enseña el culo sino que está encantada
de enseñar el alma, y por eso se apunta a programas indecentes y sueña
con que Mercedes Milá diga su nombre en horario de máxima audiencia. De
la juventud puedo envidiar algunas cosas, pero de esa juventud no
envidio nada, es más, lo detesto casi todo. 

No es raro que
llegados a este punto de desbarre hasta los padres decidan, a la voz de
ya y después de sopesar el bochorno, poner a sus hijitos, unos
perfectos inútiles, o unos brillantes déspotas, o unos consumidores
natos que tiran de dinero ajeno con una alegría desconcertante, De
patitas en la calle. Algunos de esos cachorrillos, que viven envueltos
en pañales aunque ya atrancan la puerta para hacer sus cosas sin que
nadie los vea, se les ve cara de no, no puede estar pasando, esto es
una broma, no me echarán de casa. Sí, querida, le decía su madre a
Maritxell, 23 años, y cuyo currículo podría resumirse en un color, me
gusta el rosa, decía, todo lo tengo en rosa, el cuarto, el edredón, la
funda del móvil, mis zapatillas. Estoy segura de que mis padres se
gastan en mí un dineral, pero como sé que me lo pagan todo, yo sigo.
¿Ven? La nena tendrá la cabeza huera y rosa, pero no es tonta. Cuando
entró en la casa junto a otros como ella, con las camas sin hacer,
acercándose por primera vez a una sartén con aceite hirviendo, que
prendió por no saber ni freír un huevo, con un rácano presupuesto para
la compra, demostró su auténtica vulnerabilidad. Un trasto diseñado en
exclusiva para la juerga y el consumo. Carolina Ferre, la presentadora,
da paso a los vídeos como si en vez de un drama presentara una comedia.
Tal vez lo sea, y sea uno quien no entienda el despiporre de los
soldados sin cerebro o farra loca del fin de semana entre vomitonas
hasta el éxtasis. Tiro por el camino de en medio. Viva Carmen Sevilla.
Y le robo con asquillo su bochornosa despedida semanal, que Dios os
bendiga. ¿Esta mujer es, o se hace la tonta? 
Estúpidos
Los
pincha huevos de «Sé lo que hicisteis» miran a veces, sin el
recogimiento que el clérigo Manuel Torreiglesias desearía, su sermón
matutino, esa biblia oscura que precisa de fieles que loen «Saber
vivir» y corran a comprar la versión escrita de la secta contra el
colesterol, la campeona del kiosko, dice abroncando al equipo por no
pinchar el plano deseado, y estúpidos a Ángel Martín y Patricia Conde
por reírse de sus homilías.

 

DRET A DECIDIR
21.02.2006 | 8.03
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Amb aquest títol en Salvador Alsius va publicar un llibre (Edicions La Campana, núm 145) fa 10 anys. Arribarà un moment que tota la cultura europea des del segle III fins al XVI serà absolutament incomprensible i la dels segles XVII i següents comprensible molt fragmentàriament. Una cosa és retirar de l’escola l’adoctrinament cristià – o d’una altra religió -; una altre de ben diferent és obviar completament un element cultural consubstancial a la cultura europea. Baixant al nivell anecdòtic, avui ja molt poca gent pot entendre expressions com ‘anar d’Herodes a Pilat’, ‘plorar com una magdalena, ‘fer pasqua abans de rams’, ‘vendre’s per un plat de llenties’, ‘la travessa del desert’ i menys encara entendre les al·lusions del ‘Rivers of Babylon’ de Boney M.

  2. És ben sabut que els mitjans de comunicació busquen captar audiència sense massa escrúpols i fent ús d’un sensacionalisme que fàcilment engantxa a aquella gent repleta d’il·lusions llunyanes i sovint amb escassa formació.
    I sembla que els darrers anys de ‘bonança econòmica’ han afavorit una eclosió de treballs fàcils i mal pagats però que permetien a molts joves abandonar els estudis -molts d’ells sense posseir el títol d’ESO- per treballar precàriament però, com que els pares pagaven les despesses ordinàries, el sou els permetia l’assistència a festes i la compra de roba i altres objectes com ara els electrònics. És a dir, ús irresponsable i inconscient dels diners.
    I em va fer trista gràcia vore com s’havia batejat aquesta novella societat com a ‘generació botelló’. Ara, diuen, que amb la crisi, tal vegada, les coses tornaran forçosament a la realitat.

Respon a Dani Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.