Quart. Aquest escenari no implica que es rebutge la representativitat i la importància d’eleccions municipals o autonòmiques, però la vida és massa important per tal de deixar-la solament en mans dels polítics. Votar cada quatre anys en els processos electorals, i no participar en més decisions locals, esdevé un pur acte formal, un procediment administratiu per tal de renovar periòdicament els professionals de la política. Però buida de sentit la veritable democràcia.
Cinqué. Cal passar del lament a la proposta i a l’acció. Despertar de la llarga letargia. Construir un nou subjecte polític amb capacitat de prendre iniciatives (pròpies) tant al carrer com a les urnes. Revitalitzar en positiu la identitat local, fomentar els instruments per tal d’aproximar les institucions als ciutadans. Crear lllocs de trobada on reconstruïm societat, com espais on es genere consciència crítica i es potencie el pensament comunitari. Implicació en accions i campanyes en defensa d’allò públic, dels drets humans. Això ve a significar una organització horitzontal on cada un dels nucs de la xarxa ens intercanviem informació, saber fer des de les Plataformes on estem presents, cada u amb la seua identitat però enriquida amb la mirada dels altres. Reivindicar, denunciar, proposar, actuar, juntar forces per tal d’espentar cap a una major justícia social.
(seguirà)