Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Dedicat als germans bessons Rafael i Pedro Nogueroles perquè no canvien mai el bon humor amb què gaudim cada dia.

Aquest matí he tingut classe amb el grup 2n C (de batxillerat) i ha eixit el mot ?celobert?. Els he preguntat què volia dir, i una alumna m?ha contestat segons el sentit que tindria en una frase del tipus ?He vist el cel obert?. Els he dit que aquest sintagma nominal no tenia res a veure amb el significat del mot compost ?celobert?. Però cap dels 16 alumnes del grup m?ha sabut respondre. No sé si és que, com solc dir i solen fer en la classe de Religió, parlem massa del Tercer Món i no gens del que tenim més a prop, cosa que ens duu a tenir alumnes que no saben el significat de mots com els que us acabe d?esmentar ni idea de qui va ser Jesucrist (com ja us vaig explicar que em passà el curs anterior).

L?altre dia amb el mot ?abat? (recordeu que no sabien què vol dir), una alumna em digué que li sonava a l?Abat Sola (per als que no habiteu a Gandia us diré que és un carrer dedicat a un abat que tingué la col.legiata de Gandia). En fi, i conselleria fent proves diagnòstiques censals de 3r d?ESO.

I ara us vull traslladar la cançó de Lluís Llach, Bressol de tots els blaus. Sempre que escolte aquest tema recorde Dénia, ciutat que sempre associe amb el mar i amb uns bons records d’aquest estiu passat.

Ací teniu la cançó:  

El meu amic el mar
té la calma d’un déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l’illa del seu pit.

És per això que mai
no em podré allunyar del seu batec,
i fidel viuré amarinat
fins acabat el vent.