Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
19 de novembre de 2010
0 comentaris
Una altra manera de mirar els pressupostos de l’estat (I)
La crisi financera, econòmica i social que patim en els darrers anys evidencia la fragilitat d’un model econòmic que no ha invertit suficientment en cohesió social. L’estat espanyol ha estat un dels països de major creixement de la UE (una mitjana del 3% del PIB), període en què es va registrar un intens creixement d’ocupació fins arribar a una taxa d’atur del 8%.
Però al mateix temps constatem que, en les dues últimes dècades ni la desigualtat social ni les situacions de pobresa s’han reduït. Cosa que trenca amb la idea estesa que la millor forma d’afavorir el benestar és aconseguir altes taxes de creixement i de creació d’ocupació, l’experiència sembla desdir aquest estereotip.
I ara, de nou, amb la presentació dels nous Pressupostos de l’estat, l’impacte recaptatori de les mesures fiscals per als més rics i les frans fortunes segueixen sense pagar les conseqüències de la crisi. El govern demana xavalla a les rendes altes i austeritat per a les classes populars.
Segons la proposta per a l’IRPF, la nova tributació serà del 44% per a qui cobre més de 120.000€ a qui s’apuja un punt l’impost; i per als que passen de 175.000€, se’els apuja dos punts, el 45%. Segons el propi Ministeri d’Hisenda, afecta uns 100.000 contribuents que, en conjunt, pagaran entre 170 milions i 200 milions més al fisc, la qual cosa resulta d’una mitjana lineal d’entre 1.700 i 2.000€.
L’altra mesura afecta a les polèmiques societats d’inversió on les grans fortunes col.loquen el seu patrimoni, les anomenades societats d’inversió mobiliària de capital variable. Que des d’una posició d’equitat es ve reclamant un enduriment de la fiscalitat d’aquestes societats, que es beneficien del mateix gravamen reduït de l’1% que tenen els fonds d’inversió.
La tercera mesura està orientada a endurir la tramitació dels bonus. Aquestes primes, quan es reben de forma plurianual, tenen una reducció fiscal del 40%, això és, solament paga impostos el 60% de la quantitat. Ara es limita aqueixa possibilitat, i la reducció solament s’aplicarà a les quantitats inferiors a 300.000€.
També s’anuncia que les pensions mínimes i les no contributives apujaran un 1% a partir de gener. Una mesura que afecta a tres milions de persones. Dins de la línia d’austeritat s’ajorna per un any l’entrada en vigor de l’elevació de la baixa per paternitat (passaria de dos a quatre setmanes), una mesura que vindrà a representar un estalvi de 200 milions d’euros.
Mirant de manera general, el govern no fa cap proposta real per tal que els rics paguen impostos d’acord a les seues fortunes, quan el que passa és que paguen menys que la resta o defrauden de manera significativa. Fa tan solsuns mesos els mitjans de comunicació es feren ressò que unes 3.000 fortunes espanyoles tenien comptes ocults a la sucursal suïssa del banc britànic HSBC, per import de 6.000 milions d’euros. La ciutadania de l’estat res sap què ha passat amb aqueixa informació.
Si a açò, afegim que el frau fiscal en el nostre país se situa entre el 20% i el 30% del PIB, uns deu punts per damunt de la mitjana europea, segons fonts de l’Associació Professional d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat, ens trobem amb grans borses de riquesa que no entren en la comptabilitat contributiva i que són conegudes per les pròpies institucions de l’estat.
Els pressupostos de l’estat del 2011, segons la ministra, són austers i socials. I segons una mirada d’equitat i cohesió social fan recaure tot el pes del retall del dèficit públic en les polítiques socials, quan segueix pendent afrontar de manera pressupostària l’erradicació de la pobresa severa i l’exclusió social .
PD: Informació extreta d’uns papers del Monestir de Santa Maria de Nassiu (Benicolet, Vall d’Albaida)
Comparteix això:
Relacionats
Ja és primavera al…
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!