Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
20 de novembre de 2010
0 comentaris
Una altra manera de mirar els pressupostos de l’estat (i II)
Uns pressupostos com cal haurien de:
1. Disposar en tot l’estat d’un sistema d’ingressos mínims garatizadors com a dret subjectiu de tot ciutadà. Contribuir a l’erradicació de la pobresa infantil i frenar la transmissió intergeneracional de la pobresa, mitjançant ajuts econòmics i accés a serveis a les famílies amb menors al seu càrrec. Augmentar la quantitat de pensions no contribuitives que es troben en pobresa severa.
2. Aconseguir que no hi haja persones vivint en la via pública. Erradicar les situacions de màxima exclusió social, ampliant i millorant els recursos residencials d’emergència de forma que afavoresquen el desenvolupament personal i l’autonomia individual i familiar.
3. Reduir el percentatge de treballadors pobres. Cal reduir la precarietat laboral i augmentar progressivament cada any -més enllà de l’IPC- el SMI.
4. Elevar el percentatge de despesa social respecte al PIB per tal d’arribar progressivament a la mitjana de la UE, 28% (a l’estat es troba 7 punts per davall) i duplicar el percentatge de despesa aplicat a exclusió social per tal d’assolir també la mitjana europea.
5. L’atur és un drama per a les persones que el pateixen, però és també un llast per als pressupostos de l’estat. Les previsions de prestacions per desocupació se situen en torn a 30.000 milions d’euros. Quantitat amb tendència a incrementar-se si continua la destrució d’ocupació, i això, a pesar que quasi un milió de desocupats no percep cap prestacióp econòmica.
6. Un desafiament de primera magitud per a la nostra pròpia societat seria la inversió d’aqueixes enormes quantitats de diner en la producció de béns i serveis d’interés públic. Dit d’una altra manera, tota manca, pobresa en suma, és una potencialitat de benestat social -millorar les condicions de vida de les llars excloses- i al mateix temps ofereix la possibilitat de generar ocupació de qualitat: en la infància, en la salut mental, en la millora dels ecosistemes, en la fixació de població en el medi rural, en afrontar d’una vegada per totes la Llei de Dependència, un pla de xoc per a erradicar el fracàs escolar, produir aliments sans, innovar i investigar nous camins… De riquesa, n’hi ha, i molta… L’estat es troba entre les deu potències del món, la 13a segon el propi PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament). Li cal un salt en la mirada social.
7. Per a tot això cal acometre una renovació del sistema fiscal que, sense desincentivar la creació d’ocupació, però gravant l’enriquiment no productiu i especulatiu, permeta avançar en aquesta direcció. I així tornaríem a confiar en la democràcia i en l’esquerra política. I tindríem una societat com cal. Bona vesprada.
PD: Informació extreta d’uns papers trobats al Monestir de Santa Maria de Nassiu, de Benicolet (Vall d’Albaida).
Comparteix això:
Relacionats
GESTIÓ i DEMOCRÀCIA
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!