Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 de desembre de 2010
0 comentaris

Un passeig amb Jesús en el Nadal del segle XXI (i III)

     Quan passejava sumit en aquests pensaments es va trobar amb un edifici amb el nom d’ALBERG”. I allí es va entrar. Allò sí s’assemblava un poc més a aquell alberg de fa 2000 anys, on va veure la llum del món. Allí es trobava més a gust, entre els seus, els que més s’assemblaven a Ell i es passaren gran part de la nit xerrant de les seues vides, combinant amb algun got de “bon vi” i alguns dolços que unes bones persones els havient dut. També ells havien tingut uns extres aquesta nit, per tal de recordar no saben bé què. No coneixien  molt, però recordaven quelcom (dels seus anys infantils en les catequesis que havien rebut) del que significava Nadal. I va escoltar les seues històries de solitud, de vides trencades, de menyspreus, de fracassos, humiliacions, abandons de les seues famílies, amb moltes tares damunt dels seus muscles, sobreduent la vida com Déu els feia entendre i sense més refugi que el sostre dels estels. I mentre els escoltava, notava com el seu cor de Déu s’anava encenent, se sentia més a gust, pensava que una altra vegada començava la seua vida i que se sentia atret pels pobres. I li venien a la memòria aquelles paraules que havia pronunciat: “Benaurats els pobres; d’ells és el Regne de Déu”.

     En eixir i en el silenci de la nit, mentre recorria en solitari els carrers, pensava: Per a qui he estat llum, esperança, vida, pau? Meresqué la pena fer-me xiquet, passar les calamitats que em vingueren damunt, oferir la vida com a salvació? Qui espera res de Mi? Avui el món (en el fons) segueix necessitant de Mi, encara que nede en l’abundància, pensava. Almenys, després de 2000 anys, la gent se segueix recordant d’u, el que vaig predicar s’anuncia al món com una llumeta d’esperança i vida, sóc bona notícia, hi ha genty que amb il.lusió segueix el meu camí, i que amb més moral que l’Alcoià segueix esperant el que diu la nadalenca: “Feliç portal, mansió de pau, que albergues Déu Xiquet. Envia’ns la teua pau, Senyor, que alegre el nostre cor” I amb això se’n tornà de nou al cel, Bon Nadal.

     PD: D’uns papers trobats al Monestir de Santa Maria de Nassiu. 

VIVA ESPAÑA!!!!
10.07.2008 | 6.42
A General
FRONTERERS (V)
11.08.2014 | 5.55

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.