Els Papers de Santa Maria de Nassiu

M’encanten i m’ensenyen molt els comentaris senzills de la gent a propòsit de les coses que passen en aquests vaticans i que coneixem per la tele, i en concret sobre el canvi de Papa. Són perles del sentit comú adornat amb un puntet d’humor de poble.

Primer el Papa “que va ser”. “Doncs clar, és que estava vell l’home”. “Quan ha sortit ara amb l’altre, quina baixada ha pegat, eh ?!”. “Ha vist que no podia i ja està, ha fet bé”. “Ell veia tot el que hi ha ficat i ha dit: jo me’n vaig; i el mateix que jo hauríeu de fer molts de vosaltres “.

Amb això passem al capítol dels cardenals. “Quina “panxà” de sacerdots, “pa què” en voldran tants?”. “Se’ls veu que són molt vells, oi?”. “Jo els posaria a tots a arrencar “hogarzos”, anaven a veure el que és treballar”. “No s’hi veu la vida de Jesús. Va estar perseguit des d’abans de néixer, i el van matar els poderosos per defensar els pobres “.

I ara, el “Papa nou”. Resulta increïble veure que Francesc és una persona que li cau a tothom espontàniament molt bé. “Se’l veu un bon home”. “Quina bona gent”. “Com somriu”. “I quan es va inclinar demanant la benedicció?”. “Ara ha de ficar allò en sendera”. “Cal posar les coses de l’Església a la conveniència d’avui dia”.

Em pasma com el Papa es va ficar a tot l’orbe a la butxaca l’estoneta que va sortir al balcó amb el vestit blanc. Estic sorprès de la necessitat que teníem d’una injecció de frescor i d’esperança. El veiem rentar els peus als xavals reclusos i al·lucinem en colors. Mai un Papa m’havia implicat personalment tant, m’havia fet sentir tant orgull per ser un dels seus, potser perquè mai havia vist el Papa tan “meu”, tan “un dels nostres” … Hi crec que sí que s’intueix la vida de Jesús.

L’altre dia un home pel carrer: “El Papa fa la impressió de ser de poble, oi?”. Si en missa demanem pel Papa, veig al personal assentint amb el cap. Però el que més m’ha agradat ha estat el que em va dir una dona gran: “M’encanta el Papa. Jo crec que si el convides a berenar a casa un dia qualsevol, ve i s’asseu i es menja el que li posis sense fer problema per res i donant-te conversa, no et sembla? “. És clar que em sembla. No ho podria expressar amb més encert.