Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

2 de juliol de 2007
3 comentaris

UN MISSATGE D’INFOMIGJORN

A les 12:02 d’avui m’ha arribat a la meua bústia aquest missatge. Per si no el coneixeu, ací el teniu. Si allí dalt passa això, imagineu-vos com tenim el pati per ací baix. Què en penseu?

Enviat per Enric Gil

http://blocs.mesvilaweb.cat/pmayans

En
aquest apunt analitzem la instància d’una noia d’un institut de

Catalunya,
que tot i ser de nacionalitat estrangera, porta molts

anys escolaritzada a
Catalunya, la qual explicita literalment: "No

encuentro justo que me hagan
repetir por una lengua que no sirve

absolutamente para nada y que si sales
de su querida Catalunya no

sirve para nada saberla".

A part de la
lògica indignació que provoquen aquestes paraules ?i

que queden molt ben
contestades en l’escrit que el centre li va

adreçar i que també us oferim?,
cal plantejar-se quina és la imatge

que donem el conjunt dels
catalanoparlants de l’ús de la llengua

davant de la nova immigració i davant
de la immigració espanyola que

ja porta alguna dècada entre nosaltres.

En primer lloc, cal veure la resposta que ha fet el centre:

"En
resposta al vostre escrit de 27 de juny de 2007, en primer lloc

caldria
aclarir-vos que segons la llei 1/1998, de política

lingüística (aprovada
democràticament pel Parlament de Catalunya):

1. El català s’ha
d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i

d’aprenentatge en
l’ensenyament no universitari.

2. L’ensenyament del català i del
castellà ha de tenir garantida una

presència adequada en els plans d’estudi,
de manera que tots els

infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en
iniciar

l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les

dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria.

3. Hom no
pot expedir el títol de graduat en educació secundària a

cap alumne que no
acrediti que té els coneixements orals i escrits

de català i de castellà
propis d’aquesta etapa.

També cal recordar que l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya, la màxima

llei de Catalunya, estableix que:

El català és
la llengua oficial de Catalunya. També ho és el

castellà, que és la llengua
oficial de l’Estat espanyol. Totes les

persones tenen el dret d’utilitzar
les dues llengües oficials i els

ciutadans de Catalunya tenen el dret i el
deure de conèixer-les.

En segon lloc, dir-vos que, com a educadors,
lamentem la manca de

respecte que demostra el vostre escrit per la llengua
pròpia de

Catalunya, que, per a més informació vostra, és parlada per quasi
8

milions de persones a quatre estats europeus (a l’Estat espanyol
?

Catalunya, Illes Balears, València i part d’Aragó?; a l’Estat
francès
?Catalunya Nord?; a l’Estat italià ?a l’Alguer?; i és

l’única llengua
oficial d’un estat: Andorra). També potser caldria

recordar-vos que el
català és una llengua més parlada que el danès,

el finès, l’eslovac, el
lituà, el letó, l’eslovè, l’estonià o el

maltès, totes elles llengües
oficials a Europa.

Pel que fa a la vostra sol·licitud de revisió de
l’examen de llengua

catalana, dir-vos que el seminari de llengua catalana i
literatura

l’ha revisat i el considera ben corregit.

Cordialment,

"

Com es pot observar la resposta és d’allò més
correcta, però la
carta d’aquesta noia mataronina planteja un tema molt més
de fons
que no pas un simple cas de mala educació, desinformació o, fins i

tot, de mala llet per haver suspès. Quina imatge es dóna de la
llengua
catalana als nostres centres educatius i a la nostra
societat en general?
Potser ens hem de començar a plantejar quin
efecte pervers pot provocar
esmerçar molts esforços a ensenyar una
llengua (i els esforços que hi
dediquen els aprenents) que, després,
molts catalanoparlants ?i molts
professionals, inclosos els
d’ensenyament? s’entossudeixen a demostrar que
és una llengua
inútil. Algú s’ha aturat a pensar com es pot sentit un noi
acabat
d’arribar que està aprenent la nostra llengua en una aula d’acollida

i que, quan arriba a l’aula ordinària, el professor i els seus
companys
només li parlen en castellà pel sol fet de ser "estranger"?

El comentari
d’aquesta noia no es faria mai en castellà o en
francès, però sí en català,
perquè no es percep la utilitat de la
llengua. I ja ho hem dit molts cops:
per assegurar el futur d’una
llengua cal que aquesta llengua sigui útil per
viure en un territori
determinat. Potser cal que tots plegats, començant
pels polítics i
acabant per la ciutadania en general, ens preguntem què en
volem
fer, del català. I per això, per saber com estem de salut, potser

encara ens és molt útil pensar en quina és la resposta a aquestes

preguntes que ens feia ja l’any 1992 la lingüista Carme Junyent:

a)
Quan en els casos de contacte de llengües detectem un grau
d’interferència
unidireccional, que va des del manlleu massiu de
lèxic fins al calc
d’estructures sintàctiques, passant per la pèrdua
de regles fonològiques i
morfològiques, etc., ens podem posar a
tremolar per la llengua
interferida.

b) Quan observem la reducció i/o fragmentació de la base
territorial
de la llengua recessiva, ja podem anar amb l’ai al
cor.

c) Quan percebem un procés de substitució en les zones urbanes, ai

del "camp lliure" que li queda per córrer.

d) Quan es redueixen les
funcions d’una llengua (en quina llengua
parlo amb la família, els amics,
els companys de feina o d’estudi,
el senyor director o la dona de fer
feines, els desconeguts, el
bidell, el dependent, el metge o el jutge…),
ja estem lluitant amb
el pitjor dels enemics: l’invisible. Qui ens impedeix
de declarar-
nos competents en una llengua en la qual cantem el "Fum, fum,
fum"
per Nadal? I si ens en declarem competents, qui sospitarà que es

tracta d’una llengua recessiva?

e) Quan es degrada l’estatus d’una
llengua i -sobretot- el dels seus
parlants (parlar la llengua pròpia implica
ser titllat de provincià,
xovinista, retrògrad, etc.), ja podem buscar
ràpidament un contrapès
a la pressió, si no volem que la comunitat es llenci
de ple al món
feliç que li ofereix la llengua dominant.

I,
precisament, el que transmetem als nouvinguts són les respostes a
aquestes
preguntes, que les explicitem mitjançant un comportament
sociolingüístic
que, en la majoria dels casos, sempre és favorable a
l’ús del castellà. Si
no es canvia, és probable que cartes com
aquestes siguin molt més
habituals….


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Ho va dir recent aprovada la nova política lingüística a Catalunya. I per què ho va dir? Per què la llengua afavorida ha estat el castellà a tots el nivells, tot hi reben gaire bé el mateix tracte que el català, ja què no s’ha tingut en compter la discrimanicació soferta en el passat ni el reequilibri corresponent amb un model discriminació positiva en favor del català com a llengua pròpia del país i la necessitat d’una especial protecció.

    Seria com acceptar equiparar el castellà al anglés en tots els ambits españols, després d’un intent clar de substitució i discriminació del castellà al propi país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.