Divendres, 20 de novembre, podíem llegir a la premsa que
un mestre havia estat jutjat per haver castigat una alumna que no havia fet els deures. El càstig fou obligar l’alumna a copiar cent vegades “haig de fer el que m’ordenen” i l’envià al fondo de l’aula. El fet tingué lloc al col.legi públic Joan Baptista Llorca d’Alacant. L’alumna és de sisé de Primària. Ha estat acusat pel pare de la menor d’una falta de maltractament i una altra de vexacions perquè, segons el pare, les còpies les hagué de fer en hores de classe i que, després d’haver estat enviada al fons de l’aula, la xiqueta vomità i hagué d’arreplegar-ho. No cal dir que la xiqueta no va vomitar. El fiscal qualifica la demanda de “descabellada” i considera que no és sancionabl, i el centre, del qual el professor jutjat és cap d’estudis, ha manifestat la seua sorpresa.
El director ha dit que un professor, amb 32 anys de docència en el centre, puga veure’s davant d’un jutge per un assumpte d’aquesta categoria és “un poc frustrant”. No cal afegir que en la societat actual existeix una tendència dels pares a la sobreprotecció dels fills. I encara afig Guillermo Armengol, director del centre: “És una professió dura i difícil, però afortunadament també hi ha satisfaccions”.
…fer servir la tàctica del “vosaltres mateixos”: Si no estudieu ni aproveu ja us buscareu la vida després que jo la meva ja la tinc muntada.
Al final cadascú te el que es troba. És comprensible que una nena passi algun cop de fer els deures, mira, tots ho hem fet. Però que el pare el denunciï….