Al grup de 2n C perquè és amb qui "NO" aniria a la fi del món
Avui, 7 de novembre, fa 70 anys que el cap i casal de l?Antic Regne de València acollí el govern legítim de la II República durant més d?un any. Però no és d?aquest fet de què vull parlar-vos sinó del que ha estat la meua feina avui a l?ies.
La primera classe ha estat amb el grup 1r B (batxillerat) a les 8:00 h. La major part de l?alumnat ha estat atenta quan els explicava els viatges que féu Ramon Llull, les obres que va escriure en àrab, llatí i català, etc. Tot s?ha de dir: hi havia algú/na que s?adormia.
La segona classe ha estat amb el grup 4t C (ESO) de què són tutor. Avui han realitzat una redacció, cosa que fem cada quinze dies. Un dels dos temes proposats ha estat Drogues i joventut, que ?crec- ha estat triat per la major part del grup. Ara em queda la feina de la correcció de les seues redaccions.
La tercera hora ha estat amb el grup 2n C (batxillerat). Havien de realitzar el control de lectura sobre el llibre de Jesús Tuson, Patrimoni natural, però una petició unànime a última hora del matí d?ahir per tal que ajornara la prova ha fet que no la realitzaren. Hem estat corregint alguns exercicis i els n?he posat per al dia següent.
La quarta hora ha estat de Guàrdia ?sense fusel, de moment). Aquesta hora l?hem tingada bastant mogudeta perquè som tres professors de guàrdia, i a aqueixa hora faltaven quatre professors. Així que m?ha tocat ?guardar? el grup de 4t A i C que cursen Biologia. Ha estat una horeta tranquil.leta. M?han preguntat algun duote per a l?examen que tenen demà amb mi. I ha sonat el timbre.
La cinquena hora era una de les que anomenem ?COMPLEMENTÀRIES?. En aquesta hora he volgut consultar el correu electrònic i no he pogut. He volgut consultar alguna pàgina web i tampoc no he pogut. No sé si serà que conselleria em fa boicot o què. Però així ha anat.
La sisena hora ha estat amb el grup 2n B (batxillerat). Aquest grups tenia avui un examen perquè es posen les piles ja, els queden uns set mesos per a la selectivitat i como si res. M?ha passat una cosa que mai m?havia esdevingut en els més de vint anys de docència que duc. A l?hora de repartir l?examen els he lliurat el que havien de fer de lectura dell libre de Tuson. I en aqueixos moments en què l?alumnat es tranquil.litza i comença a desenvolupar l?examen, el que han fet ha estat mirar les preguntes i dir-m?ho tot seguit. Amb la qual cosa els més espavilats ja saben què els pot eixir en el de lectura que faran pròximament. Els he dit que el canviaré. I me n?he anat pel que havien de fer avui. Així ha passat l?hora llarga perquè hem agafat el segon pati perquè tingueren més temps.
Després, un cop acabada la jornada lectiva, he agafat el cotxe i cap a casa.
I avui que, segons diu tot el món, esperem una bona pluja ?alguns han parlat de gota freda-, us recomane un llibre perquè en dies així fa bo de llegir algun text interessant.
JOSEP BALLESTER
Nascut a Alzira l?any 1961, és profesor de la Universitat de València-Estudi General i escriptor. Fins ara havia destacat en la producció poètica i en la traducció de Casanova, Pavese, Fo, Bassani, Pasolini, etc.
L?any pasta guanyà el premi de narrativa Ciutat d?Elx per l?obra La mirada de Xahrazad. L?acabe de llegir. Són unes 330 pàgines. Però hauria desitjat que n?haguera tingut el doble. Us el recomane. És una barreja de diari íntim, relats, viatges literaris i assaig. És un text bolcat en la literatura. Per als que encara sentim el plaer d?uns fulls ben escrits aquest llibre són uns 330 fulls ben escrits. Llegiu-lo i ja m?ho direu.
Ací teniu un xicotet fragment (no triat a l?atzar):
El meu estimat poeta, el meu àngel va eixir a la mar amb un nou vaixell, ja no el vais tornar a veure viu. Al cap de dinos dies vais rebre la notícia que havien trobat el cos a la platja. Ho deia molt bé un dels seus versos: ?No despertes la serp si no saps quin camí prendrà?. Així, però, ha estat. (d?Aquella nit?)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’editorial del llibre ? (no l’he sabut veure, potser). Canviaràs l’examen ?… (ràpids els alumnes ho són ). Carme-Laura.
Ui, jo em pense que continuaré, de moment, amb La teranyina, de Jaume Cabré, que si no, no l’acabaré mai! Però en prenc nota.