Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

8 de febrer de 2009
5 comentaris

Un conte de “collita popular”

Santa Elisenda i Sant Joan de Mata

Un ós, amb el qual es guanyava la vida un piamontés, la no molt ben apresa dansa, ballava amb els peus.

Volent fer de persona digué a una mona: “Què tal? Era perita la mona i respongué: “Molt malament”.
 “Jo crec” replicà l’ós “que em fas poc favor”. “Doncs, què?, el meu aire no és gentil?, No faig el pas amb finor?”
Estava el porc present i digué: “Brau, bé va!, ballarí més excel.lent, no s’ha vist ni es veurà!”
Féu l’ós, en escoltar açò, els seus comptes allà i amb gest modest, hagué d’exclamar així: 
“Quan em desaprovava la mona, vaig arribar a dubtar; però ja que el porc em lloa, molt malament haig de ballar”.
Quarde per al seu regal aquesta sentència un autor: “Si el savi no aprova, malament! Però si el neci aplaudeix, pitjor!” 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. De nou usaré aquesta faula en les meues classes. Gràcies.
    Em dóna llàstima i em sent profundament decebut quan els polítics que tenim reben tantes lloances i aplaudiments per les seues dances tan poc gentils i per la poca finor dels seus moviments. Serà que tan sols meresquem el que tenim?

  2. Sempre trobe cosetes que m’agraden; reflexions teues que compartisc, articles que m’agraden, … Tenvie aquest text que m’ha agradat i espere que t’agrade també. Salutacions.

    TEXTO DE ORIAH MOUNTAIN DREAMER

     

    No me interesa saber cómo te ganas la vida. Quiero saber lo que ansías, y si te atreves a soñar con lo que tu corazón anhela.

    No me interesa tu edad. Quiero saber si te arriesgarías a parecer un tonto por amor, por tus sueños, por la aventura de estar vivo.

    No me interesa qué planetas están en cuadratura con tu Luna. Quiero saber si has llegado al centro de tu propia tristeza, si las traiciones de la vida te han abierto o si te has marchitado y cerrado por miedo a nuevos dolores.

    Quiero saber si puedes vivir con el dolor, con el mío o el tuyo, sin tratar de disimularlo, de atenuarlo ni de remediarlo.

    Quiero saber si puedes experimentar con plenitud la alegría, la mía o la tuya, si puedes bailar con frenesí y dejar que el éxtasis te penetre hasta la punta de los dedos de los pies y las manos sin que tu prudencia nos llame a ser cuidadosos, a ser realista, a recordar las limitaciones propias de nuestra condición humana.

    No me interesa saber si lo que me cuentas es cierto. Quiero saber si puedes decepcionar a otra persona para ser fiel a ti mismo; si podrías soportar la acusación de traición y no traicionar a tu propia alma…

    Quiero saber si puedes ver la belleza, aun cuando no sea agradable, cada día, y si puedes hacer que tu propia vida surja de su presencia.

    Quiero saber si puedes vivir con el fracaso, el tuyo y el mío, y de  pie en la orilla del lago gritarle a la plateada forma de la luna llena: <<¡Sí!>>.

    No me interesa saber dónde vives ni cuánto dinero tienes. Quiero saber si puedes levantarte después de una noche de aflicción y desesperanza, agotado y magullado hasta los huesos, y hacer lo que sea necesario para alimentar a tus hijos.

    No me interesa saber a quién conoces ni cómo llegaste hasta aquí. Quiero saber si te quedarás en el centro del fuego conmigo y no lo rehuirás.

    No me interesa saber ni dónde ni cómo ni con quién estudiaste. Quiero saber lo que te sostiene, desde el interior, cuando todo lo demás se derrumba. Quiero saber si puedes estar solo contigo y si en verdad aprecias tu propia compañía en momentos de vacío.  

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.