Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
12 de febrer de 2010
2 comentaris
Un capità general, un capellà i un mestre d’escola
Quan era més menut (encara vivia el dictador Franco), vaig escoltar contar moltes vegades un acudit (o cosa semblant) que deia més o menys així:
Un pare li deia al seu fill que en fer-se gran havia de tenir el SOU d’un capità general, la FAENA d’un capellà i les VACANCES d’un mestre d’escola. I jo mirava que el mestre d’escola tenia moltes vacances, que el capellà tenia molt poca faena i no acabava de veure que un capità general cobrara moltíssim.
Avui dia (ja no viu el dictador Franco), ja no s’escolta aquest acudit (o cosa semblant). Però se m’ha acudit de fer-ne un en què el protagonista siga únicament un/a diputat/da del Congrés o un/ parlamentari/a d’algun parlament autonòmic. I us preguntareu per quin motiu. Molt senzill: recullen els tres trets de l’acudit dels temps de Franco. Tenen més vacances que un mestre d’escola, cobren més que un capità general i tenen menys faena que un capellà. I si no us ho creieu, mireu les informacions que apareixen aquest dies arran de la prolongació de l’edat de treball i la crisi.
Ací en teniu unes quantes:
Les prebendes són aquestes:
-Pensió parlamentària: amb més d’11 anys, el 100%
-Diputats “estatuents”: aquests amb 7 anys tindran el 80%.
-Amb 55 anys en el moment del cesament: si no tenen treball se’ls mantindrà en alta en la SS.
-Subsidi si no tenen ingressos: en el cas anterior i si no tenen ingressos, podran percebre un subsidi equivalent al 60% de l’assignació reglamentària, que ara és de 2.600€ bruts.
-Ajuda econòmica: Si no tenen els 7 anys per tal de percebre una pensió, podran tindre una ajuda econòmica al seu favor o del seu cònjuge vidu o fills menors de 25 anys.
-Despatx: la indemització pot ser cobrada de colp i per import de la darrera nòmina , multiplicada pels anys de mandat.
-Indemnització de transició: en dissoldre’s el Parlament, els diputats que no són de la Diputació Permanent rebran una indemnització equivalent al sou que tindrien en el període que va des de la dissolució de la Cambra a la constitució de la nova.
-Pla de pensions individual: la Cambra abonarà un pla de previsió social. En 2007 ja foren quasi un milió i mig d’euros per als diputats del Congrés.
-Ajudes del defunció: Si mor un parlamentari amb menys de 7 anys en la Cambra, el seu cònjuge o fills percebran una ajuda de dos mesos d’assignació.
La informació l’he extreta del Levante-EMV. I considere que és una vergonya que açò estiga legislat i la resta dels mortals hàgem de “patir” unes condicions bastant diverses a les de la classe política. O caldria haver escrit “casta”?. Bona vesprada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I si tornàrem al periode pre-estatutari? Compensa mantenir 17 governs autònoms amb tota la legió de consellers, directors generals, televisions autonòmiques i un llarg etcètera? La relació qualitat-preu o l’equivalent al cas ens ix favorable o és una pesada llosa que ens asfixia? Ja sé que em dirà algú però la crítica és massa fàcil. En podríem parlar una mica d’això.