Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

29 de març de 2008
Sense categoria
3 comentaris

UN ARTICLE D’ENRIC MORERA PUBLICAT AVUI AL SEU BLOC

Em veig en el deure moral de fer-vos-el conéixer per diverses raons. Però sols en diré una: esmenta amics i coneguts meus i té raó en allò que diu. Bona nit.

Montserrat

Què ha passat? També a Catalunya, les forces catalanistes estan preocupades. Fins i tot el President Pujol ha advertit que Catalunya pot desaparèixer. Els resultats electorals són molt preocupants. El bipartidisme també avança a Catalunya, i fins i tot al País Basc. Iniciativa ha perdut vots i un diputat. ERC ha perdut molts vots i molts diputats, i CiU ha perdut vots però ha mantés els seus 10 diputats. Ha guanyat el PSC per golejada i de retruc li ha donat la victòria al Zapatero. Els Montilla, Maleni, Corbacho…s’han imposat. Pasqual Maragall i Heribert Barrera havien demanat el vot en blanc. Ha guanyat el vot a la por al PP i així ens va. Estic d’acord amb l’anàlisi que feia Enric Juliana a La Vanguardia el passat dilluns de Pasqua de resurrecció. Abans que cante el gall la nit de Nadal, Zapatero haurà traït novament Catalunya i els catalans. Dels valencians que voleu que vos diga: no pintem res. No només a Madrid, tampoc a Catalunya. Ni estem ni se’ns espera. Per favor prou de soflames estèrils. Només per la situació al nostre País, si foren conseqüents amb el que diuen, justificaria una nova situació de cooperació entre forces catalanistes. Tot i que es prompte caldrà seguir l’evolució. Des d’ací necessitem sumar i cooperació efectiva, no paternalista ni de fer pena. No entenen que després de 300 anys es pot tornar a repetir la història. Tenint present el que li va passar al general Basset (crec que és el símbol més apropiat) vaig acudir a Montserrat a intentar trobar-me amb l’amic Bausset. Havia acompanyat a la meua cunyada a fer un treball de tesi doctoral a Collbató. Allà hi ha una empresa que fa orgues, Blancafort. Ara mateix estan treballant en l’orgue de Montserrat. Fer un orgue és complexe i una faenada artesanal que al remat produeix una música que ens apropa al cel. A més està sufragant-se la seua construcció per subscripció popular. Els 4.000 tubs de què consta tocaran una única melodia. Que voleu que vos diga, crec que el símil és apropiat. El Bloc ha de créixer fins a 4.000 afiliats, amb les aportacions de tots i decidir col·lectivament la música que hem d’interpretar per a que agrade, compte amb suports i sone bé. Vaig decidir acudir-hi. Els valencians no tenim un referent espiritual com Montserrat ho és per als catalans i el conjunt de cristians. Constate com el PP valencià va usant elements de la nostra identitat. Sí, de forma superficial però efectiva. Ahir van inaugurar el refectori del monestir de La Valldigna. Enhorabona. Així van guanyant una patina de valencianisme. Vaja que no tenim Montserrat, ni Poblet on està soterrat el nostre Rei fundador, però si que tenim germans valencians a Montserrat. Mentre em dirigia a la residència dels monjos vaig coincidir amb Damià Oliver que passava el dia amb la seua germana i els nebots. Montserrat és un lloc que convida a la pau i la reflexió. Feia una vesprada freda i els núvols xocaven contra les pedres de les muntanyes. Pensat i fet, vam contactar amb un bon amic. Allà vaig poder saludar a Josep Miquel Bausset, companys de preocupacions i activitat a les Joventuts del PNPV que des de fa quasi trenta anys forma part de la comunitat de monjos de Montserrat. Ell és una mica major però allà anàvem fent amb Cristòfor Aguado, Joanvi Candel, Agustí Colomer, Josep A. Blesa, Marc Dolç, Guillem Rausa, Francesc Ferrer, Francesc Morera, vaja una bona colla. Gent compromesa amb el País i que sempre ha estat pel projecte, assumint amb lleialtat els vaivens que hem hagut de fer front. Hi ha un bon grapat de dirigents del BLOC que vénen del PNPV,i si hi ha algun elements que els puga identificar és els seu compromís i lleialtat al projecte nacionalista i al de País. Vam parlar una estona, li vaig fer un prec. Tots nosaltres tenim un projecte, que no és estrictament polític, un projecte que va més enllà. El nostre és un projecte nacional, de re-construcció nacional. Tenim una arrel fonda. Som una planta adaptada al medi que ha suportat temps de sequera i privacions. Ara, el camp està preparat per a un treball col.lectiu. Si sembrem bé, plantem bona llavor, la treballem i reguem quan cal, en equip, tindrem una bona collita. Sé que des de Montserrat, Josep Miquel Bausset ens acompanyarà en els seus pensaments i ajuda espiritual.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. En volta d’ajuntar la riquesa de cadascun dels nostres països amb respecte als seus territoris i les seues gents per a guanyar-se cada poble en benefici de tots. Sembla que en preferit escomençar la casa per la teulada i ajuntar la pobresa de cadascún dels nostres països, com a misèria o molletes de cada territori abans per aconseguir ben poca cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.