Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

13 de gener de 2007
General
2 comentaris

UN ARTICLE DE L’IU FORN

Pel que diu i amb la claredat amb què ho diu ací el teniu per si no l’heu llegit.

Solució: privatitzar el Procés

Passa-ho!

Iu Forn

La pròxima vegada que un polític se’m queixi de l’abstenció,
l’engegaré directament a la merda. Encara no s’ha inventat la paraula
per definir la barreja de vergonya, desencís, emprenyament, ràbia,
fàstic i repugnància que provoca l’actitud dels partits polítics en
relació a la manifestació d’avui contra ETA.

Que si no m’agrada el lema de la pancarta, que si ara vull que hi
posi llibertat, que si ara hi posa llibertat i tampoc vols venir. Que
si has dit que l’atemptat era un accident, que si ets un espieta, que
si això teu ja són massa lapsus, que si vosaltres també ho heu dit, que
si a mi no em desqualifiquis, que si tu et desqualifiques solet. Que si
a vosaltres només uns interessa fer posturetes per tenir ressò
mediàtic, que si sou vosaltres qui heu de rectificar. Que si estàs
donant oxigen a ETA, que si li pagues un preu polític, que si ara hem
d’estar units, que si la pau ha de ser sense concessions ni
negociacions… I ja no li explico el tema de les víctimes. S’ha de ser
molt i molt miserable per utilitzar-les d’aquesta manera.

I és que no ho poden evitar. Continuen a les dues Ej-pañes. La del
PP, que es manifesta al costat de grups tan ultres i friquis que Blas
Piñar sembla la ultraesquerra sensata. L’Ej-paña del PSOE, que ha
recuperat els seus "artistes". Ja sap que vull dir, "la gent compromesa
de la cultura" que durant l’Estatut o el cas Rubianes van interpretar
com ningú el paper de Harpo Marx. És veu que els "artistes" només es
motiven quan es tracta d’anar contra el PP.

La pau és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans d’aquesta
gentussa. O sigui: 1) que treguin les seves grapes del procés de pau,
2) que el privatitzin, 3) que contractin una empresa solvent que vagi
per feina i que treballi professionalment per aconseguir la pau d’una
punyetera vegada i 4) que, quan estigui tot llest, no pateixin, que
cridarem tota la gentussa perquè es facin la foto.

Buf, que a gust que m’he quedat…

P.S.: I ací teniu l’article d’avui de la Isabel-Clara Simó. Molt sucós (com sempre)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.