Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

1 de juny de 2007
10 comentaris

UN ACUDIT (m’ha arribat ara mateix al correu)

Moltes gràcies (a qui me l’ha tramés)

Un hombre entra en un restaurante de última moda y sale
a  recibirle un robot, perfectamente vestido de maitre, que le dice:
‘Lo siento, señor, pero todas las mesas están ocupadas y tendrá usted que
esperar una media hora. Estoy perfectamente programado y, si usted lo desea,
mientras la casa le invita a una copa en la  barra, podemos conversar un
poco para que la espera sea más agradable’. ‘De acuerdo’ dice el cliente
sorprendido. ¿Le importarí­a decirme cuál es su Cociente Intelectual?’ 
pregunta el robot-maitre.
‘Es de 160’ responde el cliente. Y durante los treinta minutos siguientes el
robot dialoga³ con soltura y amenidad sobre los últimos acontecimientos
culturales, la economí­a mundial, analizando sus previsibles tendencias y sobre
los más  recientes avances cientí­ficos y tecnológicos..  El cliente
queda muy impresionado y, al cabo de unos días decide volver, pero para ver
como reacciona el robot, le dice tener un CI de 95.  El robot estuvo los
treinta minutos de espera comentando el desarrollo de la liga de futbol,
los triunfos internacionales de algunos deportistas de élite y, también, los últimos
programas de televisión. Lleno de curiosidad, por tercera vez vuelve el cliente
a los pocos dí­as y ahora, a la pregunta del robot, responde que tiene un CI de
50. El robot comienza a hablarle despacito y le dice:

Así que   v o l v e r e m o s   a   v o t a
r   al   P P   l a    próxima 
v e z   ¿no?

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. No és el que es diu un acudit respectuós precisament, sobretot envers els votants del PP que no són quatre gats precisament.

  2. No m’ha agradat l’acudit per diversos motius:

    1. La intel·ligència no té res a veure amb la cosmovisió del món.

    2. ës irrespetuós amb la societat. Si més no amb un gruix important de la societat valenciana. La nostra, o no?.

    3. Si l’analitzes bé és típicament español. Allò de las dos Españas.

    4. És també típicament socialista i/o esquerrà.

    5. Fugim d’aquestes dues Españas el més aviat possible. Són altament contaminants  i nocives per a la contemporaneïtat i riquesa ( moral i material ) de la nostra societat.

    Cordialment.

  3. … perquè no respon a la realitat valenciana en absolut. I aquesta percepció és part del problema. Mentre pensem que els votants del PP són uns analfabets, no anen bé. Són gent, molta gent, de tot tipus i molts de ben capaços.

    Jo, de fet, canviaria l’última frase per dir: ‘Així que tornaràs a votar a Pla, no?’ Perquè entestar-se en donar suport a un partit mediocre com el seu (mentre no es demostre el contrari, i fa anys que no es demostra de cap manera), això sí que em sembla de ser poc intel·ligent.

  4. Así que tú eres el centro mundial de la sabiduria, y la mayoria de votantes valencianos son gilipollas ¿no?
    A ver si esa mayoria de votantes son tan gilipollas el día que no voten PP…
    Y en esa porcentaje alto de gilipollas, por matemática pura también estará alguno de los votantes que han hecho posible 299 regidores del Bloc…

  5. I, si donava les gràcies, era a qui me l’havia fet arribar… res més…
    Si puc recuperar un escrit d’un amic i company de l’any 78-79 del segle passat, us el deixaré ací… i ja em direu alguna cosa.
    Bon dia.

  6. Perquè que torne a guanyar Alperi a Alacant estant imputat o Rus a Xàtiva després d’haver insultat a tots els seus votants és de ser molt burros. Com estava allò de les mosques i la merda? Cent-mil mosques menjant merda vol dir que no s’equivoquen i la merda és bona?

  7. Hola, és cert que l’acudit posa en tela de judici les capacitats intel·lectives dels votants del PP. És totalment discutible, i supose que vivim en "certa" democràcia. Un acudit pot agradar o no. El món és plural i no està fet a la mida d’u mateix. Què fem amb els acudits de bascos, catalans, gallecs, italians… o bé de determinades opcions sexuals, totalment ben vistes a la nostra societat? Reconec que és un recurs fàcil apel·lar a la intel·ligència de certes persones que han decidit atorgar el seu vot a una opció política determinada. Amb el recurs a l’humor no es pretén emetre cap judici sobre la validesa o no d’un triomf polític que s’evidencia com aclapador. A mi em sembla redactat a partir del bloqueig mental que es beslluma del resultat dels comicis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.