Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
TURISME A ALCOI
Avui dia 1 d’octubre, vespra de la festivitat del Sant Àngel Custodi, el meu sant, aprofite que a Gandia és la Fira i Festes -tenim festa els dies 1, 2 i 3 del mes- i me’n vaig a fer una de les cosetes que més m’agraden: fer turisme i si és pel meu país, mel de cal Tel -banyerut… t’ampre l’expressió-.
Com us dic, ara d’ací una horeta més o menys eixiré cap a la ciutat d’Alcoi, ciutat molt estimada i desconeguda al mateix temps per mi. Estimada perquè d’Alcoi són i/o han nascut Isabel-Clara Simó, escriptora i articulista amb les idees molt clares-; el poeta Joan Valls -no massa reconegut en vida, eren altres temps-; el polifacètic Ovidi Montllor -des d’on estiga que ens tire una maneta que ja podeu veure com ho tenim d’agre els valencians-; el bisbe auxiliar i emèrit, Rafael Sanus, "maltractat" -i em quede curt- per l’actual Arquebisbe de València -avui n’ometré el nom perquè el que li féu a En Rafael Sanus no té nom; el ja desaparegut En Vicent Ribes i Palmero, de Turís, que fou rector de Santa Maria d’Alcoi durant uns anys i de qui us parlaré en la sèrie "SACERDOTS I MA VIDA"; el bisbe auxiliar N’Enrique Benavent, natural de Quatretonda, que desenvolupà tasques de pàrroc a Sant Roc i classes de religió en un dels dos ies d’Alcoi; En Toni Pastor, actual alcalde del meu poble, i resident a Alcoi per motius familiars; En Pep Alandete, el meu cap de departament a l’ies, professor de Sociologia a la UPV d’Alcoi i el ja desaparegut i president del CVC (Consell Valencià de Cultura), Juan Gil-Albert, etc.
Doncs això mateix. Sé que m’hauré deixat persones relacionades amb Alcoi i que han sigut conegudes per mi. Que m’ho passen per aquesta vegada. El motiu per què he triat Alcoi i no altre llogaret del País Valencià el sabreu demà. Bon dia.
P.S.: La imatge que he penjat és de l’ésglésia de Santa Maria d’Alcoi en record del sacerdot En Vicent Ribes i Palmero (DEP).
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fora de Sant Ovidi i algun inmortal més (i no inclogues en la meua tria cap rectorot, per favor, ni a Camilo Sesto tampoc!), d’Alcoi m’estime els músics i la seua música, i també les llegendes… El Pardalot, la Teresa, el Tio Caram, el Tio Piam, i sobretot sobretot, el meu Tirisiti i la seua colla!
Un dia te n’has de vindre amb un servidor a fer turisme per Cocentaina…