Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

TUÉJAR (TOIXA)

Situat a la comarca dels Serrans, en la conca mitjana del riu Xúquer. El terme és
muntanyós pels contraforts de la serra de Javalambre, en els límits amb les províncies de Terol i Castelló. Destaquen els turons Gordo, Capillos, Rodeno i Lomas de les Grajas. Les aigües del riu Tuéjar, afluent del riu Xúquer, que travessa el terme, serveixen per al reg de la seva espaiosa horta. Una mica menys del total del terme és terra conreada, en la qual predomina el secà, en què es conreen cereals, fruiters, vinya i guarets. El vi que s’elabora de la vinya és de gran qualitat. Unes 500 hectàrees estan dedicades al regadiu, conreant blat de moro, hortalisses, creïlles i fruiters. Hi ha 4.000 hectàrees de muntanya, poblada d’espessos boscos de pins. La població va arribar a tenir a mitjan segle XX uns 2.500 habitants, posteriorment ha anat experimentant una regressió, tenint actualment 1.200. El poble s’estén als peus de la muntanya del Castell i els seus carrers estan ben urbanitzats. La parròquia té per titular a LaMare de Déu dels Àngels i és de l’Arxiprestat de “Sant Antoni Abat”. Va pertànyer al bisbat de Sogorb fins l’11 de juliol de 1960 en què va ser incorporada al de València.

 

Tuéjar és una vila, construïda pels romans als peus del seu castell, al Racó de la Mina es conserva una antiga explotació minera de ferro de l’època romana. El rei Jaume I conquesta aquesta població als musulmans. Al principi va formar part del senyoriu de Xèrica. En 1385 va passar a la família Lladroón Guevara, vescomtes de Xelva, de la qual va dependre fins 1773, en què va passar a dependre de la Corona.
El bisbe de Sogorb, Jofré Gaspar de Borja, en 1534, durant la Visita Pastoral va erigir canònicament la parròquia de Tuéjar. Hi va haver un primitiu temple, construït al peu del castell, al costat del portal dels Sants, del qual es conserva un llenç de paret. L’actual església parroquial es va edificar durant el segle XVII, es va inaugurar en 1692. És d’estil barroc, la portada construïda posteriorment és neoclàssica. A l’entrada del poble es troba una ermita dedicada a la Immaculada Concepció, patrona del poble. Celebren les seues festes a la Immaculada i Sant Diego d’Alcalá. Conserva algunes places típiques, i en les processons intervé una comparsa de Moros i Cristians, acte que es coneix amb el nom de l'”Entrada del Moro”

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.