Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Vet ací el nou manament reescrit per alguns responsables polítics (d´alguna manera cal nomenar-los). El títol, reciclat de la màxima evangèlica, ordena l´acció recíproca i transitiva per amagar tots els minimiamis: Andratx, Telde, Porto… Vaja, que si la cosa va així, acabarem com aquell, dient que tothom és innocent… fins que se li investiga. I és que, alomojó, la corrupció és com la infidelitat, que la critiquen fins i tot els que la practiquen. Extrem que abona l´humor corrosiu de Marx (em referisc a Groucho, naturalment), quan diu que si en un banquet amb coberts de plata algú presumeix d´honrat, cal apressar-se a comptar les forquetes, ganivets i culleres. Diran que tots els polítics no són iguals. Només faltaria! Com també hi ha qui diu que no té preu, i acaba venent-se a preu de saldo. Gent que es conforma furtant només les graneres velles de l´ajuntament i gent que després de requalificar uns terrenys gasta en futileses de nou ric; gent d´escàs talent, qual protagonista de Toma el dinero y corre (la pel·lícula de Woody Allen), i gent espavilada que, tot i haver enregistrat en cintes el desig de submergir-se en les arques públiques, s´ha lliurat del càstig (no perquè el jutge haja dit que és innocent, sinó perquè qüestions de procediment han impedit jutjar-lo).

jesuspuig@hotmail.com