Els Papers de Santa Maria de Nassiu

És un dels llibres que acabe de llegir i que recomane a tots els que tinguen alguna relació amb la Secundària (1r, 2n, 3r i 4t ESO). El nom de l’autor respon a un pseudònim davall el qual ens podem “amagar” qualsevol dels que ja impartim classe a l’ESO i el Batxillerat fa temps. Però cal afegir el que diu l’autor: “La llengua és molt castigada. Enemic declarat dels pesudònims com sóc, en aquest llibre he optat per fer-ne ús. L’únic descàrrec que hi puc aportar és que no he actuat d’aquesta manera per por a cap represàlia, sinó per preservar l’anonimat d’alguns menos d’edat que hi són esmentats.”

El subtítol del llibre és Memòries d’un mestre cremat. L’autor és un professor valencià que fa més de 35 anys que treballa a l’aula. Primer a EGB i després a Secundària. I explica els “HORRORS” que es viuen a les “AULES”: les zones d’ombra de professors, pares i mares, directors, claustres, alumnes, polítics… la SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA del VALENCIÀ, l’ANTICULTURA, l’AGRESSIVITAT, el FEIXISME, el MALTRACTAMENT AL PROFESSORAT, la INDEFENSIÓ, l’ENVEJA, la POR, l’ESPANYOLITZACIÓ. I també l’ESPERANÇA dels BONS ESTUDIANTS, el GUST PER LA LECTURA, LA TASCA DE VALENCIANITZACIÓ i ELS BONS PROFESSIONALS.

Llibre escrit amb to irònic i alegre, però a la vegada molt seriós, combatiu, crític sense embuts, emocionant per als professors que ho viuen cada dia, imprescindible per als qui no coneguen el món de l’ensenyament… la NOSTRA SOCIETAT NO HAURIA DE CONTINUAR CEGA I MUDA DAVANT UNA REALITAT QUE CAL CANVIAR REDICALMENT SI VOLEM TENIR FUTUR. (de la contraportada)

PD: Solament em queda dir-vos que no exagera gens, fins i tot afegiria que en algun capítol encara es queda curt.