Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

3 d'octubre de 2012
6 comentaris

TOTS AMB ASPADIS!, article del P. Josep Miquel Bausset, publicat ahir a l’edició de la Ribera de Levante-EMV

Si fa uns mesos es veien as?xiats els malalts de sida de la residència Mas al Vent pels impagaments (promesos!!) de la Generalitat, ara són els quatre centres d’Aspadis de la Ribera, els qui estan a punt de tancar, perquè no arriben els diners de la Conselleria de Benestar Social. Ho manifestava a Levante-EMV el passat 27 de setembre el director d’aquests centres, el capellà Vicente Aparicio: Les quatre residències d’Aspadis a la Ribera, amb 85 discapacitats i 90 treballadors, es troben as?xiades econòmicament i ja no tenen diners ni per
a comprar menjar!!
 
És immoral i vergonyós, que les retallades que estem vivint (i patint) afecten principalment a la sanitat i als serveis socials! Per això l’Església denuncia públicament aquelles persones i institucions de dubtosamoralitat. I a més, demana responsabilitats als qui han provocat desordres ?nancers i especulació, com també als qui han promès unes ajudes que no arriben i que ara provoquen l’angoixa dels pares que tenen els seus ?lls a Aspadis!
 
El papa Benet XVI deia: «Els cristians tenen el deure de denunciar els mals, mantindre els valors en què es fonamenta la dignitat de la persona i promoure aquelles formes de solidaritat que puguen afavorir el bé comú» (Discurs a la Fundació Centesimus Annus 17.10.11)
 
La crisi de dimensions extraordinàries que pateixen persones i famílies, demana també respostes extraordinàries!! Les quatre residències d’Aspadis de la Ribera no poden quedar as?xiades econòmicament! Seria una immoralitat!! I els discapacitats que són atesos i els treballadors d’aquests centres, no poden viure en la incertesa de saber si podran continuar en aquestes residències o quedaran al carrer, pels impagaments de la Conselleria de Benestar Social. He dit que una crisi de dimensions extraordinàries demana respostes extraordinàries. Si el GovernValencià és incapaç de complirles seues promeses, haurà de buscar altres alternatives. Però el que no pot fer, és deixar aquests malalts i els seus cuidadors al carrer!! Perquè és una vergonya que la crisi l’estiguen pagant els més dèbils!!
 
També la nostra societat, els ajuntaments de la Ribera, les Càrites de les nostres parròquies, les entitats esportives, cíviques i culturals, el comerç i els ciutadans, hem de donar una resposta solidària davant l’asfíxia que pateixen els centres d’Aspadis. Quan es va produir les inundacions del 1957 a València i les de 1982 a la Ribera, la societat civil va saber respondre solidàriament i va estar al costat dels afectats. Pertant, cal que a més d’exigir a la Generalitat que aporte allò que ha promès, la nostra societat ha de respondre amb generositat al crit de desesperació d’Aspadis. Si cal, amb campanyes solidàries des de la ràdio, per recollir diners i per avergonyir aquells que no donen allò que van prometre! I amb partits benè?cs de futbol, pilota valenciana o bàsquet. I amb donacions particulars, perquè la situació d’Aspadis és més que dramàtica!!
 
Però cal també denunciar públicament, els diners que els polítics gasten innecessàriament i torne a insistir en Copes d’Amèrica, Fórmules 1 o Màsters de Golf!! Quan els malalts d’Aspadis es troben a punt de no tindre diners ni per a menjar, les Copes d’Amèrica o el Golf, són un escàndol i una immoralitat!!
 
Segurament caldrà recordar als polítics (i a tots nosaltres!) aquelles paraules de Jesús: «Vaig tindre fam i no em donàreu de menjar» (Mt 25:42) o les del llibre de l’Eclesiàstic: «No faces sofrir l’home que té fam, no empitjores la situació d’un home desesperat, no apartes la mirada del necessitat» (Ecli 4:2,3,5)
 
No sabrem reconèixer Jesús en els discapacitats d’Aspadis?

Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat

PD: La imatge correspon a una gala benèfica pro ASPADIS. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Trobo a mancar la denúncia d’una altra inmoralitat: algú s’enrecorda de la visita del cap del Vaticà (i de l’ECAR) a València? Qui va sofragar aquella visita? Encara és l’hora que tingui d’escoltar per part d’un membre “destacat” de l’ECAR (sigui del sector que sigui) una denúncia per aquesta inmoralitat (o la dels 13 milions d’euros que mensualment l’Estat aboca a dita instititució). Deu ser cosa de voler “salvar” (alguns direu “canviar”) a una institució que avui encara, per subsistir, fa ús de la tortura (informatius dixit). I encara tenen la barra de dir que parlen en nom de Crist!

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.