Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

30 de gener de 2013
0 comentaris

TORRENT (l’HORTA)

Situat a la comarca de l’Horta, a la zona de transició amb l’interior. En seua meitat occidental i servint de límit amb el terme de Xiva, es troba la serra de Perenxisa, d’320 metres d’altitud. L’economia a Torrent tradicionalment va estar basada en l’agricultura, completant-se amb activitats artesanals, com l’elaboració de xocolata, graneres i sabates. A partir de finals del segle XIX, amb l’establiment del ferrocarril i el tramvia, que l’uneix amb la propera ciutat de València es va experimentant una transformació de la població, amb el desenvolupament industrial, que ha motivat que en aquests últims anys haja tingut un notable increment demogràfic, i ha assolit prop de 100.000 habitants. La privilegiada situació climatològica de la muntanya del Vedat a l’estiu ha donat peu a les urbanitzacions estiuenques que han creat una població establedurant tot l’any.
 
El terme de Torrent va estar habitat en l’època ibèrica i en temps dels romans. Probablement de llavors és la torre que encara es conserva al centre del poble, i que la van utilitzar els àrabs i durant l’edat mitjana. Torrent va ser donat pel rei Jaume I, a l’orde militar dels Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem a Alcanyís, el 12 de febrer de 1232, sis anys abans de la conquesta de València. El 28 de novembre de 1248 va ser poblada per 48 famílies. El 1808 va adquirir la comanadoria Manuel Sixte d’Espinosa, després va passar a poder de la Hisenda Pública de València, fins que els mateixos veïns van adquirir els drets i béns de l’antiga comanadoria el 13 de maig de 1847.
 
La cristiandat de Torrent data dels mateixos temps que la Reconquesta. De la
primitiva església parroquial, dedicada a la Assumpció de la Mare de Déu, es conserva la Mare de Déu anomenada del Pópulo. L’actual temple parroquial va començar a construir-se el darrer terç del segle XVI, de planta gòtica, inaugurant-se en 1590, posteriorment es va ampliar concloent-se en 1697, data que figura a la façana xorigueresca. La torre-campanar és de 1593. El desenvolupament demogràfic ha motivat la creació últimament de noves parròquies: el 29 de desembre de 1953, les de Sant Lluís Bertran i Sant Josep, el 25 de setembre de 1968, les de Mont Sió i la Sagrada Família, el 15 de juny de 1972, la de Sant Vicent Ferrer, a la Masia del Jutge; el 31 de juliol de 1973, la de la Mare de Déu.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.