Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 d'agost de 2006
General
5 comentaris

Tornar a la (trista?) realitat

 

Después d?uns dies de viatge per aqueixes terres d?Extremadura, hem de tornar a la realitat de la nostra terra. Estem a uns pocs dies de l?inici del curs escolar. Ja sabeu que uns 10 dies més de classe augmenta molt la qualitat de l?ensenyament. (És ironia, clar).

 

Revisant i llegint alguna premsa d?aquests dies he trobat algunes cosetes intertessants que vull compartir amb tots vosaltres.

 

1r Recomane que cerque al Levante-EMV de dissabte passat dos articles d?opinió molt interessants arran de dos fets : un que tingué lloc el passat 3 de juliol a la línia 1 del Metro de la ciutat de València i l?altre al voltant de la reforma educativa i l?actitud que ha pres l?Església (CEE). Els articles són de LLuís Miquel Campos, 43 raons per a parlar i no callar, i d?Enrique Herreras, Educación para la ciudadanía. En la mateixa línia hi ha un article de Francisco J. Laporta, catedràtic de Filosofia del Pret de la Universitat Autònoma de Madrid, amb el títol  La ironía de la educación ciudadana, aparegut al diari EL PAIS del pasta dimecres 16 d?agost. Com que l?article de Laporta no es troba amb accés lliure, us transcric algunes de les seues idees: ?oeAl pas que anem, la familia aqueixa de què tant parla el nostre clergat reaccionari va a conviure amb els seus fills els festius i vint dies de vacances. La resta serà merament dormir sota el mateix sostre. Durant la vigilia els atendrà el mestre, a qui ara, a més, encarreguem la tasca nova de l?educació ciudadana. Com se les compondrà per a dur-ho a cap? Doncs difícilment. Les condicions en què desenvolupa heroicament la seua tasca no inviten precisament a l?optimisme. D?ahí la meua preocupació.? (?) ?oeI la seua desconsolada conclusió (la dels mestres) era que la nova matèria hauria en efecte de ser obligatòria i avaluable, però sobretot per a les famílies, els personatges públics, els mitjans de comunicació, el Congrés dels Diputats i el plató de televisió. La ironia és que l?escola es pot contemplar Aixa com un oasi educatiu en un desert de falta d?educació, un posible refugi d?il.lustració en mig d?una ventolera d?incultura, una illa hipotètica on es podrien desenvolupar bones pràctiques ciutadanes en un mar d?apatia política, falta de respecte a l?autoritat i crispació cuotidiana. I són precisament els mestres i professors els encarregats de defensar cada dia aqueix xicotet bastió d?il.lustració i civismo en què dipositem cada vegada més responsabilitats. A veure si un dia d?aquests a algú se li acut convocar una manifestació en el seu favor. Hi veuran pocs sindicalistes, menys polítics i cap bisbe, però serà una veritable manifestació per la millota de l?educació. Aqueixa que encarreguem als altres i fem malbé después nosaltres.? Fins ací el text de Francisco J. Laporta. Gràcies perquè algú ha dit ben clar el que passa, de veritat, als món educatiu. I això en escoles i instituts on no hi ha, de moment, massa problemes de convivencia i violencia escolar.

 

2n Pensava seguir amb altres aspectos. Però ho deixaré per a més tard o demà.

Bon dia.

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Puc aplaudir? Perquè no és per a menys. Estic farta de sentir a tothom queixar-se pel sistema educatiu, remugar perquè els xiquets són uns maleducats, i milers de coses més… Però, algú s’ha preguntat realment a qui pertanyen determinades responsabilitats i obligacions? No totes les tenim els mestres, però clar, per a la família és més fàcil culpar-nos a nosaltres de no aconseguir el que ells mateixos són incapaços d’oferir.

  2. Puc aplaudir? Perquè no és per a menys. Estic farta de sentir a tothom queixar-se pel sistema educatiu, remugar perquè els xiquets són uns maleducats, i milers de coses més… Però, algú s’ha preguntat realment a qui pertanyen determinades responsabilitats i obligacions? No totes les tenim els mestres, però clar, per a la família és més fàcil culpar-nos a nosaltres de no aconseguir el que ells mateixos són incapaços d’oferir.

  3. veritat que és un bon text que diu moltes veritats? Ah, i si fem Laporta president ja en seran dos… ara bé, a la península acabaran per llençar-nos fora… i això que guanyarem…

    Bona vesprada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.