Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

7 de novembre de 2012
0 comentaris

TERRATEIG (la Vall d’Albaida)

Situat a la comarca d’Albaida. El seu terme presenta una ondulació que baixa des de la vessant meridional, on s’arriba als 600 metres d’altitud al turó de Sant Jaume, fins al mateix llit del riu Vernissa, que marca els límits amb el terme de Benicolet. De sud a nord corren els afluents del Morquí, Tossal i de la Font, de
aigües temporals i afluents del Vernissa. Una meitat del terme és de terres cultivades, la resta de la superfície està poblat per pins i muntanya baix. La major part de la terra dedicada a l’agricultura és de secà, on es produeixen
vinyes, ametllers, fruiters, oliveres, garrofers i cereals. La manca d’indústria i la poca productivitat del terreny ha motivat la regressió de la població, actualment té uns 350 habitants. La seva parròquia té per titular a Sant Joan Baptista i pertany al Arxiprestat de la “Mare de Déu del Remei”.
 
El terme de Terrateig va estar habitat en la segona Edat del Ferro, aproximadament a partir del segle IVC. A la partida del Tossal s’han trobat vestigis arqueològics de la època ibèrica que va tenir la seva continuïtat fins a l’època romana. En temps dels musulmans, va ser una alqueria, encara que no apareix esmentada en el Llibre del Repartiment. A meitat del segle XIII va posseir el seu senyoriu Vicent Mercarder, per haver-se casat amb Maria Bellvis, a la família estava vinculat aquest lloc. Després va formar part del senyoriu de la Pobla del Duc. En 1343 el rei Pere el Cerimoniós féu donació, juntament amb
Montitxelvo i Castelló de Rugat, a Vidal i Vilanova. Després va passar al senyoriu de José Cucaló i posteriorment va passar a la jurisdicció del duc
de Gandia. 

Filial de Pobla del Duc, el 1534 va ser erigida en rectoria de moriscs, que, en temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera, habitaven 33 cases. A l’expulsió dels moriscos en 1609 va quedar totalment deshabitat. Per escriptura atorgada el 15 d’agost de 1611 el van repoblar diversos colons cristians. Té dues ermites, una dedicada a la Mare de Déu de la Salut i altra a Sant Vicent Ferrer, que és patró de la població, i al qual se li celebren solemnes festes en el mes d’abril i els dos dies següents a la Mare de Déu dels Prodigis. Al costat de l’ermita es troba un

olivera, on segons la tradició el sant dominic predicar, quan missionant va recórrer les terres valencianes. Aquesta ermita s’ha restaurat diverses vegades.

PD: Aquest text, com la gran part dels que he dedicat a les nostres parròquies, són una traducció, feta a partir del text en castellà que proporciona el full ALELUYA, ipel que fa a aquest apu8nt, haig d’afegir que a Terrateig m’uneix una gran estima per moltes raons. N’esmentaré alguna: quan era xicotet Terrateig i Benicolet compartien capellà (el capellà residia a la casa-abadia de Benicolet) i els escolans solíem acompanyar-lo dissabtes i diumenges a celebrar l’eucarista al veí poble de Terrateig. A més, durant les festes, sobretot el dia de Sant Vicent Ferrer, visitàvem l’ermita i l’olivera des d’on va predicar el sant. I com cosa curiosa -per allò de les voltes que fa el món-, durant el temps que estigueren fent-se càrrec mossén Vicent Ribes (ACS) i l’avui bisbe de Tortosa, monsenyor Xavier Salinas, a aquest darrer l’acompanyí durant una Setmana Santa a la celebració dels Oficis propis de Dijous, Divendres, Dissabte Sant i Diumenge de Pasqua.

DIPUTATS, DIPUTADES i SOUS
17.10.2006 | 5.50
A General
Viatge a la ciutat de Na Rita “Fartera”
28.12.2006 | 6.37
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.