Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

27 d'octubre de 2012
0 comentaris

TERESA DE COFRENTS

     Situat en la comarca de la Vall d’Aiora. Tret d’una xicoteta porció de terreny, per on passa el riu Reconque, que després de rebre les aigües del riu Zarra, i desembocar en el Xúquer, el terme es troba ocupat pel massís del Caroig. Destaquen per la seua altitud el Pic del Caroig, amb 1.028 mettres l’Alt de Tona, amb 1.051; el Pi Alt, amb 1.032, i la Pedriza, amb 987. Surquen el terme els barrancs d’Argongeña i de la Sima, i la rambla del Murell i diverses fonts. L’altitud mitjana del terme oscil.la entre el 900 i 500 metres. La superffície dedicada al conreu comprén el 15% del total del terme. Hi ha unes poques hectàrees de regadiu, en què es conreen arbres fruiters, dacsa i hortalisses. Unes 1.500 hectàrees són de secà, en què es produeixen oliveres i ametlers. En el segle XVIII tenia una important indústria llanera, avui despareguda i queda molt poc dels bastons i forques, que en temps passats tenien una gran producció. La poca rendabilitat i la manca d’industrialització ha motivat un èxode de la població cap a nuclis industrials de Catalunya o algunes zones de la província de València. A començament del segle XXX arribà e tenir més de 2.000 habitants, actuament en té uns 690. La població es troba edificada al peu d’un turó coronat per l’ermita de la Santa Creu. La parròquia està dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxipretat de la Mare de Déu de Gràcia.

     Era antigament un castell d’origen romà que feren servir els àrabs, i que el 28 de març de 1319, quan posseïa la propietat l’infant Sanxo, primogènit del rei Alfons de Castella, el va restituit al rei Pere d’Aragó. El 26 de maig de 1364 passà a posseir-lo el comte de Dénia i Ribagorça, després tingué el seu senyoriu el duc de Gandia, Alfons d’Aragó, i el 14 de novembre de 1414 l’adquirí Elionor de Villa, esposa d’Antoni Cardona. Últimament passà a propietat del duc de Gandia. Per la seua proximitat amb la frontera amb Castella tingué una gran importància en l’Edat Mitjana.

     En un principi fou un annex de Xarafuel, del qual es desmembrà el 1534 per tal de constituir-se en rectoria de moriscos, que habitaven per aquelles dates en 300 cases. Del seu temple parroquial mereix destacar-se el retaule de l’altar de Sant Blai, patró de la vila, a qui se li dediquen fetes patronals en febrer i a l’Assumpció de la Mare de Déu en agost. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.