Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ahir, dimecres 22 cap a les 5 de la matinada, faltava la nostra germana (xicoteta de ma mare) i tia (dels seus set nebots) a l’Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva. Després d’haver passat per una situació totalment desafortunada (i que explicaré en aquest bloc en passar un temps), havia estat ingressada a l’Hospital Francesc de Borja de Gandia. D’aquest hospital passà a la Residència SOLIMAR de l’Olleria on va romandre unes dues setmanes ja que va haver de ser de nou ingressada (ara a Xàtiva) per complicacions. I així s’anà “apagant” a poc a poc. I la matinada de dimecres ens deixava.

Fou soterrada, com era voluntat seua, en un sudari. Sempre ho havia dit i així ho vam fer els seus nebots. Un senzill llençol amb què es va cobrir la seua despulla. El soterrar tingué lloc ahir a les 19h a Benicolet, on havia nascut i viscut sempre.

I finalment, us deixem el Comiat que va llegir Rosario, la neboda gran, en finalitzar l’acte litúrgic:

COMIAT

La nostra germana i tia Teresa ens ha deixat aquesta matinada. Amb aquest breu text solament volem agrair a totes les persones de bona voluntat la seua atenció envers la nostra germana i tia. Poques coses més podem afegir perquè la nostra tia era coneguda de tot el poble i no cal dir ni elogiar qui i com ha sigut als llarg dels seus 79 anys de vida. Nasqué el 1937 i, en patir la malaltia de la pòlio, n’hagué d’arrossegar durant tota la seua existència les seqüeles pròpies, seqüeles que li impediren de dur una vida com la gran part de persones.

I així ha arribat el dia en què ens ha deixat. Tampoc no cal dir que, encara que ja no la tenim entre nosaltres, sempre estarà viva en els nostres cors. I sempre l’estimarem (en la seua absència) com ho hem fet sempre.

I també volem dir-vos que ja està contemplant Déu cara a cara. El nostre Crist de la Fe l’ha acollida amb als braços obets ja que, com llegim a la 2a Carta als Corints: “Perquè sabem que si la tenda terrenal que és la nostra morada, és destruïda, tenim de Déu un edifici, una casa no feta per mans, eterna al cel.”

PD: La foto que il.lustra l’apunt fou feta una vesprada que anàrem a Quatretonda a visitar la nostra tia Rosario (germana gran de la nostra tia Teresa i ma mare). Qui acompanya la nostra tia és Alfredo, el nostre cosí gran (fill de Rosario, Al cel sia)