Els Papers de Santa Maria de Nassiu

AMOR A LA VIDA

Davant les diferents tendències destructives que es poden detectar a la societat contemporània (necrofília), Erich Fromm ha fet una crida vigorosa a desenvolupar tot el que sigui amor a la vida (biofília), si no volem caure en el que el cèlebre científic anomena «síndrome de decadència».

Sens dubte, hem d’estar molt atents a les diverses formes d’agressivitat, violència i destrucció que es generen a la societat moderna. Més d’un sociòleg parla d’autèntica cultura de la violència. Però hi ha altres maneres més subtils i, per això mateix, més eficaces de destruir el creixement i la vida de les persones.

La mecanització del treball, la massificació de l’estil de vida, la burocratització de la societat, la cosificació de les relacions, són altres factors que porten moltes persones a sentir-se no éssers vius, sinó peces d’un engranatge social.

Milions d’individus viuen avui a Occident unes vides còmodes, però monòtones, on la manca de sentit i de projecte pot ofegar tot creixement veritablement humà.

Aleshores, algunes persones acaben per perdre el contacte amb tot el que és viu. La seva vida s’omple de coses. Només semblen vibrar adquirint nous articles. Funcionen segons el programa que els dicta la societat.

D’altres cerquen tota mena d’estímuls. Necessiten treballar, produir, agitar-se o divertir-se. Han d’experimentar noves emocions. Una cosa excitant que els permeti sentir-se encara vives.

Si alguna cosa caracteritza la personalitat de Jesús és el seu amor apassionat a la vida, la seva biofília. Els relats evangèlics el presenten lluitant contra tot allò que bloqueja la vida, la mutila o empetiteix. Sempre atent al que pot fer créixer les persones. Sempre sembrant vida, salut, sentit.

Ell mateix ens traça la seva tasca amb expressions preses d’Isaïes: «Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci la Bona Notícia. I feliç aquell qui no em rebutjarà!».

Feliços en veritat els qui descobreixen que ser creient no és odiar la vida, sinó estimar-la, no és bloquejar o mutilar el nostre ésser, sinó obrir-lo a les seves millors possibilitats. Moltes persones abandonen avui la fe en Jesucrist abans d’haver experimentat la veritat d’aquestes paraules seves: «Jo he vingut perquè els homes tinguin vida, i en tinguin a desdir». (Joan 10,10).