El fundador o primer rector de l’esglèsia nova és un oncle de mon pare i està soterrat davant de l’altar major.
Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
16 de setembre de 2012
5 comentaris
TAVERNES BLANQUES
Situat a la ituat a la comarca de l’Horta, al nord de la ciutat de València. El seu terme és de reduïdes dimensions i es confon amb el de la mateixa capital de província, formant part del conglomerat urbanístic de la gran ciutat. El seu relleu és totalment pla, havent a penes terreny que es dedique a l’agricultura. La
proximitat amb València ha motivat, en gran part, la seva industrialització. Al terme s’han establert grans escorxadors i indústries de ceràmica, mobles,
conserves, sucs, etc. També la proximitat amb València ha motivat que s’haja
convertit en lloc “dormitori”, on pernocten molts que treballen a la ciutat. La
immigració, procedent de les comarques interiors de la província de València, i d’altres províncies de la Manxa i Andalusia ha produït un notable creixement de la població. Actualment té més de 10.000 habitants. La seva parròquia té per
titular a la Santíssima Trinitat i pertany al Arxiprestat de “Santa Maria del Puig”.
Tavernes Blanques era ja en els temps de la Roma Imperial i de la presència musulmana un lloc amb personalitat pròpia. El 1445 ostentava el seu senyoriu Bernat Peris, després va passar a dependre del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, el abat nomenava un alcalde i dos regidors. Molt a prop d’aquest poble l’abat del monestir cistercenc de la Valldigna, Arnau de Saranyó, el 26 setembre 1371, va adquirir una alqueria, fundant el priorat de Sant Bernat de l’Horta. En 1546 el duc de Calàbria el va confiar als jerònims construint el magnífic monestir de Sant Miquel dels Reis, el senyoriu territorial del qual va passar a dependre de
Tavernes Blanques, fins l’abolició dels senyorius en 1814.
Tavernes Blanques es va desmembrar de la parròquia de Sant Llorenç de València i de la de Carpesa, de què depenia el 8 d’agost de 1631, convertint-se en un curat de lliure designació del Prelat. El seu temple parroquial, edificat al segle XVII, ha estat reemplaçat per un de nova construcció en aquests últims
anys. Limítrof a la població es troba l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, juntament al barranc del Carraixet, on rebien cristiana sepultura els ajusticiats fins 1790. També té al costat del pont del Carraixet una magnífica creu de termes, la primera que es va construir a València, que els jurats de la
ciutat, el 7 de maig de 1372, van encarregar a un picapedrer de Sant Mateu.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!