Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

31 de desembre de 2012
2 comentaris

Suport dels bisbes catalans a Casaldàliga (Catalunyareligió.cat)

     A part d’haver-me fet ressò en aquest blog de la notícia lamentable que ha hagut de protagonitzar a la força el bisbe Pere Casaldàliga, amb qui em vaig fer solidari, com moltíssima més gent que s’estima de veritat l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana, avui em faig ressò del suport dels bisbes de Catalunya al claretià i bisbe Pere, i ho faig per dos motius: primer, perquè compartisc totalment el suport, i en segon lloc, perquè vaig ser alumne dels Claretians (a Xàtiva), i d’aquest pas per un Col.legi Claret encara recorde moltes coses de profit, que aprenguí amb els germans i pares claretians. Entre altres, i vull destacar-la, mai ens prohibiren parlar en valencià, mai. I a més encara recorde aquelles paraules dites pel fundador de l’orde, Sant Antoni M Claret, si ens podem condemnar en català, també podem pregar a Déu en català. I d’això ja fa més de cent anys, però l’Església al País Valencià (tret d’honroses excepcions) encara no ho sap.

 

(GIEC) El dia 26 de desembre de 2012, i dins la celebració de la festa de Sant Esteve, protomàrtir, a Andorra la Vella, l’arquebisbe d’Urgell i secretari portaveu de la Conferència Episcopal Tarraconense, va manifestar el suport dels bisbes de Catalunya a Pere Casaldàliga.

Tot recordant el coratge dels màrtirs i dels cristians que avui sofreixen persecució a tants llocs del món en els nostres temps, Vives va enviar una salutació i un record fet de comunió i de solidaritat a Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sâo Fèlix d’Araguaia, al Mato Grosso del Brasil, i català universal, queha de romandre amagat als seus 85 anys, per causa de les seves valentes i compromeses denúncies de les arbitrarietats amb què són tractats els indígenes i pel seu posicionament a favor del retorn de les terres indígenes Marâiwatsédé als indígenes Xavantes. Li va enviar aquest suport dels bisbes de Catalunya, dels quals Vives és secretari i portaveu.

Pere Casaldàliga, nascut a Balsareny (bisbat de Solsona) l’any 1928, missioner claretià, resideix al Brasil des del 1968. Pau VI el va nomenar bisbe administrador de Sâo Fèlix d’Araguaia l’any 1971, servei que prestà fins a la seva jubilació l’any 2005.

Ha rebut el reconeixement oficial del govern de Catalunya amb la concessió del Premi Internacional Catalunya l’any 2006 per la “seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Vull que quedi clar que la meva solidaritat amb Pere Casaldaliga no té res a veure amb una pretesa estima a l’Església catòlica apostòlica i romana. Ho dic perque la seva afirmació “com moltíssima més gent que s’estima de veritat l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana” podria comportar a alguns el fet que per fer-nos solidaris amb una persona ens fem solidaris amb una organització a la qual pertany la persona deutora de la solidaritat. Aquest no és el meu cas: sóc solidari amb Casaldaliga i molts altres membres de l’ECAR, però -pel fet que em considero cristià- no tinc cap estima a dita Església.

    Atentament, i feliç any.

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.