El terme de Sumacàrcer, per les restes arqueològiques trobades, estigué habitat en l’Edat de Bronze i en l’època Romana. En el Llibre del Repartiment consta com una alqueria, situada en la Xarquia d’Alzira, de la qual el reu Jaume I, el 22 de maig de 1248, dona cases i terres a Andreu d’Aliola. El 18 de gener de 1294 es concedí com a feu a Tomàs de Próixita, i la facultat de construir un castell el 1308, probablement el mateix que avui dia existeix amb el nom de Penya-roja. Passà després a altres famílies: Cervató, Muñoz i Quintaval. El 1524 tenia el senyoriu Lluís Crespí de Valldaura, comte de Sumacàrcer. Es conserva el seu palau i el sepulcre familiar en la Capella del Santíssim Crist de la parròquia.
En un principi, pel que fa a l’eclesiàstic, pertanyé a la parròquia d’Alcàntara del Xúquer, s’incorporà a Càrcer el 1507. El 7 de maig de 1535 s’erigí en rectoria de moriscos. En una artística capella, es venera una imatge del Santíssim Crist, a la qual se li professa gran devoció a tota la Ribera. Se celebren festes el 6 i 7 d’agost, i del 25 al 27 de setembre, amb una gran peregrinació. Sobre l’origen d’aquest imatge hi ha una interessant llegenda que tingué lloc a mitjan segle XV.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!