Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Els àrabs l’anomenaren zueyca, que significa mercat, i això és el que va ser en els seus orígens, un mercat entre l’Albufera i Cullera. El 1157 Ramon Berenguer IV prometé concedir Sueca a l’Orde militar de Sant Joan de l’Hospital quan fóra conquerida als musulmans. El 24 de febrer de 1244, Pere de Queralt, comendador de l’esmentat Orde concedí cartes de població a 16 repobladors criastians, procedents dels Camp de Tarragona. Extingit l’Orde militar, fou traspassat el seu senyoriu, el 21 de setembre de 1319, a l’Orde de Montesa. El 13 de gener de 1802 aconseguí els drets de’aquest Maestrat, Manuel Godoy, amb el títol de Duc de Sueca. El 17 de gener de 1899 per reial decret se li concedí el títol de ciutat.

     La cristiandat de Sueca es remunta a la fundació del Regne, sempre estigué habitada per cristians vells. L’actual edifici de la parròquia matriu, dedicada a Sant Pere Apòstol, es començà a edificar sobre el solar d’una anterior església, l’abril de 1695. És de proporcions notables, d’una nau, amb un gran retaule de fusta tallada i capelles laterals. El 16 d’agost de 1615 es col.locà la primera pedra de l’església on es venera la patrona, la Mare de Déu de Sales, sobra la que hi ha una poètica llegenda. Davant el creixement de la població el 29 de desembre de 1953, fou erigida en parròquia, juntament amb la Mare de Déu de Fàtima, la Miraculosa i la Mare de Déu del Carme. Sueca té uns 7 km de platja on sorgiren els poblats del Perelló, les Palmeres, el Mareny de Barraquetes, el Mareny de Vilches i el Mareny de Sant Llorenç, habitats per pescadors i agricultors, que s’han transformat en zones residencials de’estiueig. El 1953 al Perelló es creà la parròquia de Sant Pasqual Baylon, i el 1959 la de la Mare de Déu del Rosari al Mareny de Barraquetes.