Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 de juliol de 2012
0 comentaris

SOT DE XERA (SERRANS)

     Municipi situat en la comarca dels Serrans, a meitat del llit del riu Túria. El terme és molt trencat, per ser molt muntanyós. Una profunda vall s’obri des de l’altiplà de Requena fins al riu Túria, que és aprofitat per tal que transcórrega el llit del riu Sot. Destaquen les altituds de Tarraque, la Jaca, Fuentecillas, Morroncillo i Pozo Mínguez, el conjunt del qual és muntanyós, rep el nom a Sot de “La Serra”, l’altitud de la qual oscil.la entre els 900 i 1.000 metres. El sòl conreat comprén solament el 15% del total del terme, en la resta creixen pins i romer. Es produeix principalment ametllers, oliveres, garroferes i vinya; en el poc terreny existent dedicat al regadiu es conrea dacsa, creïlles, cebes, cítrics i altres fruiters. En el més amunt del turó on es troba edificat el poble, es troba una torre quadrada, que és el que queda del castell de l’època musulmana, o potser d’èpoques anteriors i que tingué un gran protagonisme en l’Edat Mitjana. Des de mitjan segle XX s’ha experimentat una regressió notable en la població, actualment té uns 400 habitants. La seua parròquia té per titular Sant Sebastià Màrtir i pertany a l’Arxiprestat de Sant Antoni Abat.

     S’hi han trobat vestigis arqueològics de temps antics. En el barri del castell s’han trobat galeries excavades en el subsòl, on s’han trobat fragments de ceràmica de gots fets a torn, i amb decoració geomètrica pintada en roig, quasi negre. Essent difícil la identificació de l’època de la seua autoria, pot ser ibèric o romà o potserr amb més probabilitat dels temps dels moriscos. En la cova o avenc de Tarraque, s’hi ha trobat també ceràmica de l’època romana. Sot de Xera és una alqueria àrab que el rei Jaume I, després de la fundació del Regne, hi inclogué. El 1271 apareix que pertany al senyoriu d’Hurtado de Lihory; el 1371 el trobem depenent de l’infant Martí d’Aragó. El 10 de gener de 1540 el senyor de la baronia de Sot de Xera i Gestalgar, Miquel Àngel de Mompalau, li va concedir carta de població a dotze famílies. El 1841, responent a una vella aspiració del caseriu de Xera, aquest aconseguí emancipar-se de Sot, i es va constituir en municipi independent.

El 1540, essent arquebisbe de València, Jordi d’Àustria, s’erigí com a rectoria de moriscos. El seu annex, Xera, fou constituït canònicament com a parròquia en l’acord de 1902. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.