Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     S’hi han trobat vestigis arqueològics de temps antics. En el barri del castell s’han trobat galeries excavades en el subsòl, on s’han trobat fragments de ceràmica de gots fets a torn, i amb decoració geomètrica pintada en roig, quasi negre. Essent difícil la identificació de l’època de la seua autoria, pot ser ibèric o romà o potserr amb més probabilitat dels temps dels moriscos. En la cova o avenc de Tarraque, s’hi ha trobat també ceràmica de l’època romana. Sot de Xera és una alqueria àrab que el rei Jaume I, després de la fundació del Regne, hi inclogué. El 1271 apareix que pertany al senyoriu d’Hurtado de Lihory; el 1371 el trobem depenent de l’infant Martí d’Aragó. El 10 de gener de 1540 el senyor de la baronia de Sot de Xera i Gestalgar, Miquel Àngel de Mompalau, li va concedir carta de població a dotze famílies. El 1841, responent a una vella aspiració del caseriu de Xera, aquest aconseguí emancipar-se de Sot, i es va constituir en municipi independent.

El 1540, essent arquebisbe de València, Jordi d’Àustria, s’erigí com a rectoria de moriscos. El seu annex, Xera, fou constituït canònicament com a parròquia en l’acord de 1902.