Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Divendres vaig sopar en un restaurant de la ciutat ducal (Gandia) amb uns exalumnes. És això que ja fa temps que no ens trobem… feia un mes (més o menys), que hem de veure’ns, etc. El sopar estigué molt bo. Tastàrem un menú degustació de la casa i un segon de carn o peix (en aquest restaurant era TERRA o MAR). Estiguérem contant-me què havien fet fins ara. Com els ha anat el curs. Que treballen en un xiringuito de platja… i el que més em va sorprendre que, juntament amb algun altre exalumne, han fundat un grup de música. Duen uns 7 assajos i uns cinc temes quasi llestos per tocar. Això sí: en valencià-català-balear.  El nom del grup és MALA RAÇA. Als que ja tenim una certa edat aquestes dues paraules ens recorden el que solien dir-nos de xicotets les mares, els pares o els iaios i iaies quan féiem alguna malifeta. I ara ells han recuperat aquesta expressió per al nom del grup. Quan saps d’aquestes coses penses que la civilització va avant…
I ahir, cap a les 14h00, tinguí un dinar en una zona comercial de la capital de la Safor amb uns altres alumnes. Era, si fa no fa, el mateix: ja feia dies que no ens havíem vist les cares, etc. Prenguérem primer unes cervesetes a Gambrinus. Frscques i bones. I després atacàrem uns bons plats d’espaguetis i un segon plat de carn o peix. M’estigueren posant al dia del treball que fan aquest estiu. Ja han acabat 2n de batxillerat (encara que algú ha d’anar a setembre) i, si Déu vol, l’any que va començaran estudis universitaris, cosa que reprersenta despeses econòmiques importants (per això "lo" del treball). Em contaren alguna nit dec marxa. No diré res ací. En fi, com he dit abans, no sé si tinc la sort de conéixer alumnes i exalumnes d’aquells que pots dir "xe, i pensen també", però la veritat és que, encara que de vegades te’n conten cada una, sí saben on tenen el cabet. I no és una frase sols.
Bon dia i que la caloreta d’avui no us moleste massa.