Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
3 de maig de 2009
4 comentaris
SOLAMENT EL NECI CONFON VALOR AMB PREU
Santes Creus i Sant Felip
Dia de la Llibertat de Premsa. Benediccions de termes. Festa del Roser a Montitxelvo.
Us versione a la nostra llengua aquests paperet que m’ha arribat a les mans (d’autor desconegut):
Pau, amb el rostre abatut de pensar, es va reunir amb la seua amiga Laura en un café. Deprimit, hi descarregà les seues angúnies…, que el treball penja d’un fil, que el diner no arriba per a la hipoteca, que la relació amb la parella no funciona, que la vida no té molt de sentit per a ell… Tot semblava un desastre.
Laura introduí la mà a la bossa, tragué un bitllet de 500 i li va dir: Vols aquest bitllet?
Pau, un poquet confós al principi, li va contestar: Clar, Laura… són 500. Qui no els voldria?
Aleshores Laura prengué el bitllet en una mà i el va arrugar fins fer-lo una xicoteta bola…
Mostrant la premuda boleta a Pau, tornà a preguntar-li: I ara, el vols també?
Laura, no sé què pretens amb açò, però segueixen sent 500. Clar que l’acceptaré si me’l dónes.
Laurà desdoblà el bitllet, el llençà a terra i el fregà amb el peu, i l’agafà després brut i marcat. El segueixes volent?- li tornà a preguntar.
Mira, Laura, seguesc sense entendre a on vas. És un bitllet de 500 i mentre no el trenques, conserva el seu valor…
Pau, has de saber que encara que de vegades alguna cosa no isca com vols, encara que la vida t’arrugue o et trepitge, segueixes sent tan valiós com sempre ho has estat…
El que has de preguntar-te és quant vals realment i no quan de colpejat pots estar en un moment determinat.
Pau es quedà mirant Laura sense poder dir cap paraula, mentre l’impacte del missatge penetrava profundament al seu cervell…
Laurà posà l’arrugat bitllet al seu costat a la taula i li digué: Tracta de contestar aquestes preguntes:
Anomena les cinc persones més adinerades del món. Anomena les cinc últimes guanyadores del concurs Miss Univers. Anomena deu guanyadors del premi Nobel. Anomena els cinc darrers guanyadors de l’Òscar al millor actor o actriu.
A Pau en aqueix moment no li vingué al cap cap nom…
Què tal? Malament? No et preocupes. Cap de nosaltres recorda els titulars d’ahir. Els aplaudiments se’n van. Els trofeus s’empolsen! Els guanyadors s’obliden!
Ara contesta a aquestes altres:
Anomena tres professors que t’hagen ajudat en la teua formació. Anomena tres amics que t’hagen ajudat en temps difícils. Pensa en alguna persona que t’haja fet sentir alguna cosa especial. Anomena cinc persones amb qui disfrutes per tal de passar el teu temps.
Què tal? T’ha anat millor?
Les persones que marquen la diferència en la teua vida no són aquelles amb les millors credencials, amb molts diners, o gran prestigi…
Són aquelles que es preocupen per tu, que et cuiden, que de moltes maneres estan amb tu, aquelles que han estat importants en la teua vida per algun motiu.
No valem més pel “preu” que ens col.loquem a la societat, pel nostre estatus…, sinó pel que suposem per a la resta. No sigues neci i no confongues valor amb preu.
PD: Afig que és tan difícil això…
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…també Jorge Bucay a Carlet el dimecres. És clar que no són d’ell. També recull escrits, contes i preguntes d’aquest tipus per fer-nos reflexionar. L’empatia pot arribar a alts nivells, i ara, en llegir aquest apunt, ens hem quedat perplexos. Bona nit.
manera d’explicar la diferència de valor i preu que he llegit mai… me l’apunte!