L’economia de la població està basada fonamentalment en l’agricultura, encara que darrerament s’han establert algunes indústries. Durant el segle XX cresqué notablement la població de Simat, però des de fa uns cinquanta anys es troba estancada. El poble de Simat està situat al costat del Monestir Cistercenc de la Valldigna. Actualment té uns 3.500 habitants. La seua parròquia té per titular l’Arcàngel Sant Miquel i pertany a l’arxiprestat de Sant Francesc de Borja.
En temps dels musulmans fou una alqueria, anomenada possiblement HYEGEBAZORA, que el rei Jaume I donà a Nunyo i Pere d’Azllor i quaranta famílies de Montpeller. El rei Jaume II el Just reunificà les seues terres, i edificà el monestir de Santa Maria de la Valldigna, al costat d’aquest poble, i li concedí el senyoriu a l’Orde del Císter. La història de Simat va parella a la de l’esmentat monestir. Amb l’abolició dels senyorius el 1814 Simat començà a gaudir d’autonomia municipal.
Estigué sempre habitat per cristians vells. Depengué en un principi del Ràfol, avui dia despoblat. El 1543, igual que els restants pobles de la Valldigna, s’erigí en rectoria de moriscos, depenia de l’abat del monestir, que nomenava un monjo com a vicari de la cura de les ànimes. El seu temple parroquial és d’orde compost, amb ornamentació xurrigueresca, en què es feren notables millores el 1917. Adosat al mateix edifici de l’antic monestir està la Capella de la Mare de Déu de Gràvia, a qui se li professa gran devoció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!