El tema está zanjado. No tengo por qué dar
explicaciones a mis subordinados. Palabra del jefe, palabra de
Dios.Si no le gustan estas condiciones de trabajo,
siempre tiene abierto el camino a la privada.Si su alumno ha sacado un cero en el examen de
septiembre, es culpa suya.
Autonomia pedagògica dels instituts… quina trufa!
Els qui signem aquest escrit, professores i professors
de l’IES de Pedreguer, ens sentim indignats i impotents davant l’actuació de la
nostra Conselleria.Segons proclama ampul·losament el ROF
(article 100), “els instituts disposaran d’autonomia per a definir el model de
gestió organitzativa i pedagògica, que haurà de concretar-se en cada cas
mitjançant els corresponents projectes educatius i curriculars” i, segons diu
l’article 104, aquests projectes curriculars inclouran “decisions sobre el
procés d’avaluació, que comprendran procediments generals per a avaluar la
progressió de l’alumnat en l’aprenentatge i els criteris de
promoció”.Com que som persones de natural obedient, ens vam creure
açò i vam dedicar llargues sessions a elaborar els documents que haurien de
regir la vida pedagògica del centre, entre ells els criteris de promoció i
adquisició del títol de secundària.Per això, la nostra sorpresa va ser majúscula quan des de
la Direcció Territorial arriba una ordre (el 18 de gener, quatre
mesos després d’haver començat el curs!), per la qual s’obliga a promocionar un
alumne repetidor de 4t d’ESO, passant per damunt de la decisió que l’equip
d’avaluació havia pres en sentit contrari —no una, sinó dues voltes!—, i
concedir-li, per tant, el títol de Secundària. En les dues votacions la Junta
d’avaluació actuà sempre d’acord amb la llei de 18 d’octubre del 2004 que resa
així a l’Apt. 3r: “La presa de decisions en el procés d’avaluació es realitzarà
per consens i, quan este no siga possible, per majoria simple de l’equip
d’avaluació, amb el vot de qualitat de la tutora o tutor en cas d’empat. No
obstant, cada professora i cada professor decidirà sobre les qualificacions de
l’àrea, matèria o àmbit que impartisca, d’acord amb el que disposa el punt 3 de
l’apartat segon d’esta orde.”
I se’ns obliga a promocionar-lo basant-se en:
- “la revisión de
toda la documentación al efecto”: Si ni tan sols preguntaren el professorat
implicat! Que sapiem, l’única documentació de què es pot disposar és l’examen
extraordinari de setembre amb un 0 (zero), el projecte curricular del centre, on
s’explica quan un alumne té o no la maduresa acadèmica escaient i l’acta de la
sessió d’avaluació on l’equip de professors que el coneixien després d’un any de
classes va decidir no concedir-li el títol, en dues votacions, i amb major
nombre de vots en contra a la segona, ja que s’hi prohibí literalment
(!) l’abstenció;- “el criterio
general del Centro ha sido proponer a todos los alumnos que no han superado una
sola área o materia”: directament addueixen una mentida, ja que no hi ha cap
criteri general sinó una sèrie d’avaluacions individuals fetes considerant cada
cas individual. Com no pot ser d’altra manera. En justícia i amb la llei a la mà
no es pot dir: o tot negre o tot blanc. Cal considerar cada alumne i les seues
circumstàncies i maduresa. De fet, hi ha un altre cas, en el qual l’alumne, amb
dues suspeses i menys vots en contra, tampoc fou proposat per a la promoció i el
títol: sols que ací l’alumne ha respectat la decisió dels professors o no ha
volgut portar el tema a la Direcció Territorial;- així, segons la
Direcció Territorial, l’alumne disposa de “madurez académica” per tal
d’aconseguir l’esmentat títol de secundària. El coneixen millor que els 10
professors que el tingueren i que d’acord amb la llei, decidiren sobre la seua
maduresa amb coneixement de causa? És que els professors de l’equip d’avaluació
no actuaven en nom de la Conselleria quan van votar i decidir com era la seua
obligació?
D’altra banda, a través de la Direcció del Centre,
se’ns comunica que la Inspecció diu que aquest tema no pot tractar-se en
claustre, per la qual cosa decidim fer-ho públic mitjançant aquest escrit, tot
afegint que considerem greu que hi haja temes tractables en claustre i
altres que no, sobretot si considerem, que segons el ROF “el claustre de
professors és l’òrgan propi de participació d’aquests en el govern de l’institut
i té la responsabilitat de planificar, coordinar, decidir i, si escau, informar
de tots els aspectes docents del centre” i són competències
seues, entre altres, “aprovar i avaluar els aspectes docents
segons el projecte educatiu del centre” i “analitzar i avaluar
l’evolució del procés d’ensenyament i aprenentatge“.Per tot això, els qui signem aquest escrit
pensem:
- que la Direcció
Territorial d’Educació d’Alacant ha passat per damunt de les atribucions que
legalment són competència de l’equip d’avaluació, basant-se en dues coses (una
documentació i un criteri general del centre) de dubtosa versemblança;- que la Direcció
Territorial d’Educació d’Alacant fomenta com a tret de maduresa acadèmica el fet
d’abandonar una assignatura i anima a que en posteriors convocatòries els
alumnes puguen atenir-s’hi i, així, abandonar dues (i fins i tot, tres, a partir
de setembre d’enguany) assignatures i aconseguir el títol de secundària;- que
l’Administració Educativa no es creu les seues pròpies lleis, ja que fa gala de
passar alegrement per damunt de la suposada autonomia pedagògica dels
Instituts.I
demanem coherència en les actuacions de l’esmentada Administració amb la
legislació que ella mateixa dicta; en cas contrari, i si aquesta ha de ser
l’actuació habitual, agrairíem que ens ho feren saber per evitar-nos fer una
tasca que, segons sembla, només serveix per a omplir
papers.
PD: M’ho van comentar dissabte al sopar-homenatge a Ovidi Montllor (a Ca les Senyoretes d’Otos. I ara he rebut aquest correu. Feu-ne l’ús que vulgueu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa carn de gallina.
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS