Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
22 de juliol de 2009
3 comentaris
SETLA DE NUNYES -O DEL COMTAT-, TURBALLOS I GAIANES
Lloc situat a 1 quilòmetre de Muro d’Alcoi, al municipi del qual pertany, a 410 metres d’altitud del mar, es troba al marge esquerre del riu Agres. Actualment té uns 180 habitants. La seua parròquia està dedicada a Sant Joaquim i pertany a l’Arxiprestat del Comtat de Cocentaina.
Setla pertanyé als cavallers de Bosch i darrerament tingué el seu senyoriu el marqués de Sant Josep, que tenia el patronatge per a l’elecció del rector, alternant amb el prelat de la diòcesi. En temps de l’Arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva estava constituïda per 10 cases de cristians nous. Té els llibres sacramentals des de 1778. Annex seu és Turballos, que es troba situat al peu de la vessant de la serra del Benicadell. Tingué ajuntament propi fins 1848, any en què va ser agregat a Setlla de Núñez, i ambdós incorporats a Muro. La seua església està dedicada a Sant Francesc de Paula. Actualment té uns 10 habitants.
Gaianes, municipi situat entre la serra del Benicadell i el riu Serpis, en una de les vessants meridionals de l’esmentada serra, prop del lloc on residí el Cid Campeador. La superfície del terme és muntanyosa, molt trencada al sector nord, on s’alça la serra del Benicadell, el cim de la qual culmina amb el mateix nom amb 1.104 metres sobre el nivell del mar. Altres altures importants són: el Tossal Negre, amb 689 metres; i el Forcadell, amb 538 metres. En el sector sud les altures oscilen sobre els 400 metres. Drenen el terme els barrancs del Mau, Negre i Castellet. La superfície del terme conreada ocupa el 41% del total del sòl, la no conreada el 57 i la improductiva el 2. La major part dels conreus són de secà: oliveres, vinyes i cereals. Des de començaments del segle XX es troba la seua població en regressió, tenint actualment uns 300 habitants. La seua parròquia té per titular l’Apòstol Sant Jaume i pertany a l’Arxiprestat del Comtat de Cocentaina.
En el terme de Gaianes s’han trobat senyals d’haver estat habitat per l’home des de l’edat del Bronze. En la partida del Cercat i en el barranc de la Mitja Vida s’han trobat ceràmiques molt primitives i en unes altres parts restes arqueològiques de l’època ibèrica. Població d’origen musulmà va ser conquerida pel rei Jaume I a principis del segle XIII. Posteriorment tingué el seu senyoriu Ximén Roig del Corella, conmte de Cocentaina. S’erigí en parròquia independent en 1535, desmembrant-se de Cocentaina, i afegint-li els annexos d’Alcocer i Turballos. El Patriarca Sant Joan de Ribera disposà que el rector de Gaianes, els diumenges i festius, celebrara la segona missa a Alcocer, on havia de construir-se una església. Té una ermita dedicada a Sant Francesc de Paula, en honor ddel qual se celebren festes, el mateix que a la Mare de Déu de la Llum i al Crist de l’Empar el diumenge següent a la Nativitat de la Mare de Déu.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Després d’este exili nòrdic, crec que en tornar (quan torne) l’únic lloc de la contornà on podré viure serà Turballos.
El que realment m’agrada de Turballos és la seua organització, totalment assamblearia, i que treballen com a comunitat, tot un exemple de vida fora del sistema capitalista a dos pases de casa.
En la calçotada de Beniarrés coneguerem al rector, o frare, no ho sé ben bé, de Turballos, el precursor d’aquesta vida socialista, o anticapitalista… L’home estava recollint el pa i calçots sobrants per alimentar els animals que tenen al poble. un encant d’home, i tot un exèmple.