Per ser Setaigües un lloc fronterer amb les terres de Castella, tingué una situació estratègica, i fou protagonista d’esdeveniments importants de la història. Les cròniques del Cid narren que quan la seua muller, Jimena, duia el seu cadàver a Castella, després del breu regnat que tingué en la ciutat de València, pernoctà en aquesta població. El rei Jaume I la inclogué en el regne de València, el 17 de novembre de 1260 la va donar a Miguel Pérez de Menaguerra, amb les persones que ell designara, per a la seua repoblació, i disposà que guardaren els furs del Regne. Miguel Pérez de Menaguerra el 10 de desembre de l’esmentat any designà el seu fill Miguel, Pere Catalán i altres vint-i-huit aragonesos com a pobladors, El 1425 fou donada a Miquel Mercader i posteriorment passà a formar part del comtat de Bunyol, fins l’abolició dels senyorius a les corts de Cadis el 1814.
La cristiandat de Setaigües és antiquíssima, tenia com a annexos Macastre, Arboraig i Gàtova, que es van desmembrar el 1547. En temps de l’Arquebisbe Ribera l’habitaren 35 cristians vells i tenia com a annex Bunyol, que per la llarga distància que hi havia de l’església matriu s’emancipà prompte. Destaca a Setaigües la seua església parroquial, amb façana renaixentista i torre quadrada. Celebra festes a Sant Pere a final de juny, amb vaquetes.
PD: Un dels rectors de la parròquia fou en Vicente Garrigues Sáez, natural de Bunyol, i que també fou rector de Benicolet (el meu poble) abans de ser destinat a Setaigües. L’amic Vicente Garriques faltà l’any passat,ja retirat a la ciutat de Cullera, i fou soterrat a Bunyol. Aquest apunt el penge en la seua memòria. ACS
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!