Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

8 de maig de 2012
0 comentaris

SETAIGÜES

     Situat en la comarca de la Foia de Bunyol, entre l’altiplà requenense i el territori valencià. El seu terme és molt fraccionat. Pel nord-oest es troben les serres de Santa Maria i el cim El Tejo, amb altituds superiors als 1.200 metres; col.lindant amb el terme de Bunyol es troba la serra de Malacara, amb 1.100 metres d’altitud. El riu Setaigües forma una estreta i profunda vall, en què s’alinien les terres que es conreen , aquestes són el 10% del total del terme. S’hi conreen cereals, oliveres, ametllers i arbres fruiters. En la resta del terme es troben matolls, mont baix i pinedes. La base de l’economia és l’agricultura, però davant el clima fresc  de la zona s’han incrementat habitatges en l’estació estiuenca que han desenvolupat els serveis, oferint llocs de treball. Actualment té 1.300 habitants. La parròquia té per titular Sant Joan Baptista i pertany a l’arxiprestat de Sant Lluís Bertran.

     Per ser Setaigües un lloc fronterer amb les terres de Castella, tingué una situació estratègica, i fou protagonista d’esdeveniments importants de la història. Les cròniques del Cid narren que quan la seua muller, Jimena, duia el seu cadàver a Castella, després del breu regnat que tingué en la ciutat de València, pernoctà en aquesta població. El rei Jaume I la inclogué en el regne de València, el 17 de novembre de 1260 la va donar a Miguel Pérez de Menaguerra, amb les persones que ell designara, per a la seua repoblació, i disposà que guardaren els furs del Regne. Miguel Pérez de Menaguerra el 10 de desembre de l’esmentat any designà el seu fill Miguel, Pere Catalán i altres vint-i-huit aragonesos com a pobladors, El 1425 fou donada a Miquel Mercader i posteriorment passà a formar part del comtat de Bunyol, fins l’abolició dels senyorius a les corts de Cadis el 1814.

     La cristiandat de Setaigües és antiquíssima, tenia com a annexos Macastre, Arboraig i Gàtova, que es van desmembrar el 1547. En temps de l’Arquebisbe Ribera l’habitaren 35 cristians vells i tenia com a annex Bunyol, que per la llarga distància que hi havia de l’església matriu s’emancipà prompte. Destaca a Setaigües la seua església parroquial, amb façana renaixentista i torre quadrada. Celebra festes a Sant Pere a final de juny, amb vaquetes.

     PD: Un dels rectors de la parròquia fou en Vicente Garrigues Sáez, natural de Bunyol, i que també fou rector de Benicolet (el meu poble) abans de ser destinat a Setaigües. L’amic Vicente Garriques faltà l’any passat,ja retirat a la ciutat de Cullera, i fou soterrat a Bunyol. Aquest apunt el penge en la seua memòria. ACS 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.