Avui he tingut la primera consulta amb el metge que m’operà del menisc per tal de veure com va la cosa. I he eixit content: va bé. Haig de dir que la confusió de les autoritzacions ha estat cosa de posar-la als diaris (perquè resulta que eren per a tornar-li-les al cirurgià). Ja me les faran un dia d’aquests.
Estava un poquet preocupat perquè he dut tres dies amb una inflamació de les vies urinàries (per motiu de la sonda que m’hagueren de col.locar després de l’operació), i pensava que ara estava pitjor que abans. Però ja sembla que tot torna a la normalitat. La molèstia va desapareixent a poc a poquet.
Bé, i també volia dir-vos que ahir tinguí una visita (d’una cosina germana) que em féu saber que tota la vida s’ha dit que tenir el menisc "fotut" és la MALALTIA DE LES BEATES… sí, heu llegit bé… jo no ho havia escoltat mai fins ahir, però sí que té raó la forma d’anomenar-la. Sabreu per què, espere. I si no, admet propostes…`
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No tenia cap dubte que la recuperació seria ràpida. Malaltia pròpia de dones beates ?, per les reiterades genuflexions?. Bona nit! Carme-Laura
disculpa en primer lloc el comentari tardà, però estic prou liat estos dies. vaig assegurar-me dilluns que havia anat tot bé.
bé, àngel, ja sabem ets un poc ‘beato’, o al menys que has viscut molt a prop dels retors i alguna cosa s’hauria d’apegar… jjeje
me n’alegre de que tot haja anat acceptablement i estigues sa, sencer i disposat a donar guerra. quan tu digues podem organitzar el proper soparet!
QUE VAJA BÉ!!!
és que anar a genollons no és bo per a ningú.
Millora’t.
Una abraçada
Gràcies a Colta pels ànims i també a Banyerí. I per al.lusions, vull afegir que sí que he estat prop de l’Església en esta vida… però "beato" (en el sentit que li donem els valencians) no ho he sigut mai (almenys conscìentment)… I Adrià, ja ho he pensat que deus anar embolicat… per tant cap problema. L’important és que ens trobem bastant bé.