Vull fer referència a un escrit que m’ha arribat a les mans al voltant d’una màxima que podríem formular com a “no deixar-se véncer pel mal“. I tot sorgeix per la guerra entre palestins i jueus. Concretament, per la notícia de la mort del xiquet palestí Amed el Jatib per soldats israelians. I la familia va decidir donar els òrgans per tal que foren transplantats a 6 xiquets jueus.
I en l’escrit m’hi trobe afirmacions com aquestes:
-Per moltes que siguen les ferides que ens fem els humans, el mal sempre triomfarà sobre el bé. A aquest li és suficient amb una escletxa per renéixer.
-Els xiquetes sempre són els grans perdedors de les guerres, però són també els que mostren un camí d’humanitat i de generositat.
-Els aduls perden el cap en les conteses militars; però hi ha algunes mares i pares que, més enllà del seu dolor, saben reraccinar amb humanitat.
-La generositat sense límits és la que salvarà els humans dels seus camins injustos.
-Si els xiquets són capaços de tal generositat, haurien de ser escoltats a l’hora del conflicte.
-Mentre hi haja donacions gratuïtes d’òrgans, hi ha esperanza per a la humanitat.
És bonic que, de tant en tant, uns escolars ens donen aquestes lliçons d’humanitat.
Bona vesprada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!