Commemoració dels 80 anys de les Normes de Castelló, de Josep Manuel San Abdón,
Unes eleccions definitives, de Vicent Partal,
Nicolau Primitiu Gómez, la fermesa d’uns idels, de Josep Daniel Climent,
Estellés per Bertomeu, de Vicent Xavier Contrí,
Hi ha alternativa?, de Gonçal López-Pampló i
El Vaticà II, un tresor inesgotable, de Josep A Comes.
I si m’haig de quedar amb una idea d’aquest número és aquesta: “TREBALLAR, PERSISTIR, ESPERAR”, frase de Nicolau Primitiu Gómez. També us deixe l’article del P. Bausset i un poema d’Ausiàs March en la veu de Raimon.
De l’ICE a l’english helper
Diu una dita popular, que no es pot començar la casa pel terrat: Abans s’han de fer uns bons fonaments, que puguen aguantar l’edifici!
M’ha vingut al cap aquesta dita, pel fet que la Conselleria d’Educació, a principi del curs 2.012-2.013, buscava 329 mestres d’anglès (que en realitat seran 329 assistents mileuristes!) per posar en marxa el decret de plurilingüisme. D’aquesta manera, la Conselleria va crear la figura de l’english helper o assistents d’anglès, davant l’absència de docents en educació infantil. De fet, la Conselleria s’ha vist obligada a crear aquesta nova figura, degut a que el 85% dels mestres desconeixen l’anglès.
¿Com és que el decret de plurilingüisme, que ha estat rebutjat per l’Escola Valenciana pel fet d’acabar amb les línies en valencià, vol introduir l’anglès com a llengua vehicular, sense tindre preparats els mestres d’anglès?
Tot aquest embolic a l’inici d’un nou curs escolar, em va fer recordar la meritòria tasca dels professors Manuel Sanchis Guarner i Josep Iborra, que des de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, van posar en marxa els Cursos de Lingüística Valenciana i la seua didàctica. Aquest ambiciós programa, que començà el 1.974, va fer possible formar milers de mestres i professors de les Escoles de Magisteri, per tal de poder fer classes de valencià. Gràcies a la tenacitat, a l’enginy i al treball dels professors Sanchis Guarner i Iborra, els nostres mestres van estar ben preparats, per poder introduir la nostra llengua a les escoles. Com m’ha dit l’amic Jesús Huguet, coordinador dels cursos a la Ribera, la Costera i la Canal de Navarrés, més de 3.000 valencians trobaren faena a Catalunya i Balears, ja que en aquests territoris no havia professorat preparat.
No va ser la improvisació, com ha fet ara la Conselleria amb els english helper, sinó la previsió, allò que va moure els professors Sanchis Guarner i Iborra, a preparar els mestres per fer classes en valencià.
L’ICE va fer una bona casa, però començant per posar uns bons fonaments. La Conselleria, pel contrari, vol construir una casa començant pel terrat! ¿No seria més lògic formar els mestres i després introduir l’anglès a les escoles i no aplicar un decret, quan de fet no tenen mestres preparats?
I mentrestant, el valencià a les escoles (amb bons mestres!!) va quedant marginat per un decret que no afavoreix la nostra llengua!
Algú s’imagina a París, la introducció de l’anglès en detriment del francès? O a Madrid, la introducció de l’anglès, per marginar el castellà? Per què al nostre País, sempre ix perdent el valencià? A l’escola, a l’Església a l’Administració…?
La Generalitat, del President als consellers, ens diuen que amb la introducció del decret de plurilingüisme, “a valencianos no nos gana nadie”. Però la realitat és una altra: oficines de promoció del valencià a l’estranger en perill, supressió dels cursos presencials de valencià organitzats per l’AVL a l’Argentina i l’Uruguai, debilitació o supressió d’algunes oficines municipals de protecció del valencià, l’Ajuntament de València atorgant més puntuació a idiomes comunitaris que al valencià….Fins i tot el president de l’AVL ha demanat als ajuntaments un “esforç”, per garantir la continuïtat de les oficines de promoció lingüística, ja que cada tancament és “un atac al valencià”!
I per si faltava poc, la Generalitat ja se li han “escapat” 100.000 euros, després de perdre 33 judicis, per no reconèixer Filologia Catalana! En temps de crisi, eixos diners qui els pagarà? El Conseller d’Educació que, tossudament, sense acatar les sentències dels tribunals posava els recursos?
Quina diferència tan gran entre la intel·ligència i el treball dels professors Sanchis Guarner i Iborra a favor de la nostra llengua i una conselleria d’Educació que margina el valencià, tot i que diguen que “a valencianos no nos gana nadie”!!
Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!