Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

6 d'abril de 2012
0 comentaris

SAÓ, ANY XXXV, NÚM. 368, FEBRER 2012

     El número de la revista SAÓ, corresponent al mes de febrer d’enguany, duu aquests textos a destacar:

  • Melcior Miralles, Vicent Josep Escartí,
  • Llorente i el mestre Giner, Rafa Roca,
  • Els seglars en l’Església i el món, JOsep A. Comes,
  • Els bisbes valencians i TV3, Josep Miquel Bausset,
  • Una entrevista a Ramon Ferrer, president de l’AVL, conduïda per Vicent Boscà.
  • El Quadern Central dedicat al PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL VALENCIÀ (amb textos de Joan Castaño (La festa o el misteri d’Elx), Enric Guinot Rodríguez  (El Tribunal de les Aigües de la Vega de València, entre el mite, el patrimoni i la història), Julio Blasco Nàcher (La festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí), i Luis Pablo Martínez (El projecte pedagògic del Centre de Cultura Tradicional-Museu Escolar de Puçol (Elx).
     I de la resta de col.laboracions, destaque:
  • … i ens portaren la ruïna, Lluís Ronda,
  • Castelló per la llengua, Josep Manuel San Abdón,
  • Passat, present i futur, Fèlix Edo,
  • Euskadi davant un nou horitzó de pau i reconciliació, Manolo Reus, SJ, 
  • Saó, premiada per “Escola Valenciana”, Consell de Redacció,
  • Les retallades en l’ensenyament públic: ferits, rematats, però mobilitzats, Marc Candela,
  • Els retalls de la sanitat pública, Juan Benedito i Herminia Bernabé i
  • Els trens i els llibres, Gonçal López-Pampló.
     Abans de deixar-vos l’article del P. Josep Miquel Bausset, us vull deixar dues notes a tindre en compte:

  1. L’observatori de l’edició digital (facilitat per López-Pampló):  http://beatcat.blogspot.com.es
  2. i  un correu del director de Saó, Vicent Boscà Perelló, per tal que, si teniu a bé, podeu col.laborar en la revista (mitjançant un xicotet ajut económic): 
“Una coseta més, …, la nostra situació econòmica després que Bancaixa no ens diu res de la publicitat, és…. Si per una d’aquelles coneixes alguna persona, institució o empresa que estiguera oberta a poder col·laborar amb Saóseria molt, molt important. Nosaltres estem pegant-li moltes voltes però la cosa està prou fotuda. Així i tot no perdem la il·lusió i les ganes de continuar fent Saó.
Intensa Setmana Santa i bona Pasqua”

I ara l’article del P. Josep Miquel Bausset (OSB):

 Els bisbes valencians i TV3

 

El17 de febrer de l’any passat, Acció Cultural del País Valencià es veia obligada a tancar els repetidors de TV3 degut a l’amenaça de la Generalitat,  per no poder pagar les multes que els podria imposar el govern valencià.  La decisió de Camps em va fer escriure un article (que em publicà el diari Levante el 4 de març) denunciant aquest atac a la llibertat d’expressió i on posava alguns exemples de bisbes llatinoamericans que, amb declaracions públiques, defensaven la llibertat d’informació a Veneçuela, Nicaragua o Mèxic. En l’article de Levante, m’atrevia a demanar als bisbes valencians, una resposta evangèlica en defensa de la llibertat, tal com havien fet els bisbes llatinoamericans davant la prepotència de Chávez o dels governs mexicà i nicaragüenc.

La raó que va moure els bisbes llatinoamericans a formular aquella denuncia profètica, naixia de la instrucció de la Comissió Pontifícia per als Mitjans de Comunicació Social Communio et Progressio, de 18 de maig de 1971, per la qual els ciutadans tenim el deure i l’obligació a una informació lliure, un dret recolzat pel Magisteri Social de l’Església. Així, Silvio José Baez, bisbe auxiliar de Managua deia en referència als atacs del govern nicaragüenc: “Jo com a pastor denuncie aquest fet, perquè és un atemptat a la democràcia”. Per això amb valentia i llibertat evangèlica, el bisbe Silvio animava als nicaragüencs a “llegir diaris, a escoltar la ràdio, a vore TV i internet i a informar-se, com un deure cristià, ja que el periodisme ha de formar consciència  i la investigació compleix una funció social de denúncia de la corrupció i de la immoralitat que atempta contra la societat. No es pot fer callar als mitjans de comunicació (continuava el bisbe Silvio) quan realitzen aquesta funció social”. Igualment, els bisbes veneçolans denunciaven “les institucions que abusen del poder, coarten la llibertat d’expressió i violen el dret a la informació”.

Ha passat un any i, desgraciadament, cap dels bisbes valencians (ni tampoc cap bisbe català o de les Illes) ha obert la boca!! No m’imagine un silenci tan eloqüent dels bisbes valencians (i espanyols!!) si en compte dels repetidors de TV3, s’hagueren clausurat les emissores de la Cope!!! De segur que els nostres pastors s’haurien pronunciat amb contundència, denunciant un atac a la llibertat d’expressió!!! Per què aquest silenci? Per què aquesta por a enfrontar-se amb la Generalitat Valenciana i el PP? Més d’una vegada i més de dues, l’episcopat espanyol ha atacat el govern del PSOE, amb enfrontaments carregats de duresa. Per què eixa diferència de tracte entre un partit i un altre?

Els cristians hem de ser valents per denunciar la manca de llibertat, vinga d’on vinga! I siga qui siga, el qui ataque els Drets Humans!! Algú recorda allò de “la veritat vos farà lliures”?

Al segle VIè, el papa Sant Gregori en la seua Regla pastoral escrivia: “El pastor ha de saber guardar silenci amb discreció i parlar quan és útil, de tal manera que mai no diga el que ha de ser callat ni deixe de dir el que ha de ser dit. Perquè així com el parlar indiscret porta cap a l’error, així el silenci imprudent deixa en l’error els qui podrien ser adoctrinats. Sovint s’esdevé que hi ha alguns prelats poc prudents, que no s’atreveixen a parlar amb llibertat per por de perdre l’estima dels seus súbdits; obrant així, com diu el qui és la Veritat, no tenen cura del ramat amb l’afany d’uns veritables pastors, sinó a tall de mercenaris, ja que callar i dissimular els defectes és el mateix que fugir quan s’acosta el llop”. I Sant Gregori continua així: “per això el Senyor reprèn aquests prelats: No han pujat a la bretxa. Pujar a la bretxa significa oposar-se als grans d’aquest món, parlant amb tota llibertat”. La Regla pastoral afirma encara: “tothom qui accedeix al sacerdoci rep l’ofici de pregoner. Però si el sacerdot no predica, ¿que potser no serà semblant a un pregoner mut?”.

Davant l’agressió que sofreix ACPV, la nostra llengua, la nostra cultura i la llibertat d’expressió, quan sentirem dels nostres bisbes unes paraules semblants a les de Sant Gregori el Gran?

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.