Els Papers de Santa Maria de Nassiu

• Sobre Joan Collado, pintor i poeta (Vicent Josep Escartí),
• Teodor Llorente a Occitània (Rafa Roca),
• De nou, una comissió episcopal ataca Pagola; i en van… (Josep A. Comes),
• Pérez Bàyer (Josep Miquel Bausset) i
• una entrevista a Emèrit Bono, feta per Vicent Boscà.

• Salvador Enguix (L’Eix Mediterrani Valencià),
• Vicent Soler (Les denses i canviants interdependències entre les economies catalana i valenciana),
• Entrevista a Josep Vicent Boira,
• Ramon Tremosa i Balcells (Catalunya i País Valencià, quarta regió portuària d’Europa) i
• Xavier Ribera (Connexions d’un país en transformació).

Nascut a València l’11 de novembre de 1711 al
carrer Palomar, Francesc Pérez Bàyer, un dels representants més notables de la Il·lustració del segle XVIII,
va ser advocat i bibliòfil i estudià Teologia a la Universitat de
València i Dret Civil i Canònic a Salamanca. Va ser secretari de l’Arquebisbe
Mayoral, catedràtic d’Hebreu, canonge de la catedral de Barcelona, Toledo i
València, director de la Biblioteca Real
i home de confiança de Carles III.

Sa mare, Josefa Báyer era filla de Castelló i
la família posseïa nombroses terres a la zona del que hui en dia és Benicàssim.

En la “Memoria
que dedica la Muy Noble
y Leal Ciudad de Valencia a su Patricio y Bienhechor D. Francisco Pérez Báyer Arcediano  mayor y Canónigo de la Santa Iglesia
Metrpolitana”  un text de 1785 que he
trobat a la biblioteca de Montserrat, se subratlla que Pérez Bàyer era conegut
“de todos los Sábios de Europa por sus
escritos”.

Amb una “exquisita
coleccion de libros de varios idiomas y de todas facultades, adquiridos á costa
de inmensos caudales y afanes, determinó desprenderse en vida de esta preciosa
joya,  para dedicarla á la instruccion de
la juventud”. Així, “Con tan generoso
intento hizo saber al M. I. Ayuntamiento de esta Ciudad, Patrona de la Universidad, sus
deseos, ofreciendo ponerlos en execucion siempre que en los Generales de la Universidad hubiese
lugar cómodo para que los libros estubiesen custodiados con la debida decencia
y arreglo.

Com no podia ser d’altra manera, “los Capitulares de esta Ayuntamiento
aceptaron con suma complacencia una oferta tan apetecida y tan digna del que la
proponía, y dieron al instante las órdenes convenientes para que se
construyesen con el mayor aséo salas proporcionadas en la parte alta del
edificio”. Pérez Bàyer anava portant els llibres “á esta Ciudad desde la
Corte y otros parages en que los tenia”.

La donació i entrega solemne de la biblioteca,
es realitzà el dia 27 de juliol de 1785 “á
las cinco horas de la tarde”, amb una sessió que va estar revestida de
solemnitat, ja que per disposició del Rector Vicent Blasco i del Claustre de la Universitat, “se colgaron vistosamente de tapices y telas
de seda el primer patio del Estudio”, amb les parets “adornadas de versos así latinos como castellanos y lemosines alusivos á
la celebridad de la funcion”.

En arribar Pérez Bàyer, el rector i claustre
de catedràtics van eixir “á cumplimentar
á S. Ilma. y  recibirlo en nombre de la
M. I. Ciudad”.

Fr. Facundo Sido Villarroig “del Orden del gran Padre S. Agustin y
Catedrático de Prima de Teología de nuestra Universidad, dixo desde la càtedra
una elegante oracion latina, en que manifestó la ocasion de aquella celebridad,
y la utilidad que podia sacar la juventud de la lectura”. L’endemà de la
donació, el rector, l’Ajuntament i Pérez Bàyer assistiren a una missa i un Te
Deum a la capella de la
Universitat en acció de gràcies.

Segons el text de la Memòria, “la Biblioteca Bayeriana se compondrà de 200 volumenes y si Dios dilata prósperamente la vida
de este ilustre patricio, esperamos verla de cada dia mas aumentada de libros”. Entre les obres hi
havia diversos exemplars de la
Bíblia, així com “la
coleccion de los Padres y Escritores eclesiásticos”, obres d’Història
natural, de “Theología, Jurisprudencia
Civil, Canónica y Espanyola, de Física, Medicina, Matemáticas, Arte militar,
Nautica” així com “las mejores
ediciones de Herodoto, Polibio, Dion
Casio,  Josefo, Plutarco, Libio, ambos
Plinios, Salustio, Ciceron” i també 150 llibres “impresos antes del año 1500”.

Per això, l’Ajuntament de València “no encontrando medio alguno de honrar qual
merece esta accion” va acordar “erigir
un busto de mármol, levantado sobre un pedestal de los preciosos jaspes de que
abunda el reyno de Valencia” amb una “inscripcion
latina que eterníce la liberalidad del donador y gratitud del M. I. Ayuntamiento”.

Tres segles després del naixement de Pérez
Bàyer, cal recordar l’aportació que va fer aquest il·lustrat valencià a la Universitat de
València.