MISCEL·LÀNIA TARANCON, per Josep Miquel Bausset
El cardenal Tarancon (i li ho vaig sentir dir
a ell mateix en la seua estada a Montserrat, l’any 1987) estava orgullós de
Borriana, el seu poble! Però també Borriana pot sentir-se ben orgullosa, de com
ha celebrat el Centenari del naixement del seu fill més il·lustre.
Les celebracions, des del maig de 2007, van
ser moltes i diverses, amb la participació de les principals associacions
culturals de la capital de la Plana Baixa, amb l’impuls de
l’Ajuntament de la ciutat. I és que l’Any Tarancon, que es clausurava el 28 de novembre de 2008, va ser
fruit de tot el poble de Borriana, que amb
orgull va homenatjar, com calia i era de justícia, al seu fill més il·lustre en
el Centenari del seu naixement.
A part de la recent estrena de la sèrie de TV
sobre Tarancon, ara, per arrodonir els actes d’homenatge, acaba d’eixir la Miscel·lània en honor del cardenal valencià, coordinada per Vicent Rios, en la
que han participat persones que van conèixer el nostre cardenal i que amb ell
van ser peces claus en la Transició política espanyola:
els exdiputats Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, Martín Villa i Ramón Tamames;
els polítics José Bono, Manuel Fraga i Josep Antoni Duran i Lleida; els bisbes Alberto
Iniesta, Francisco Álvarez, Ricard Mª Carles, Fernando Sebastián, Ramón
Echarren i Gabino Díaz Merchán; l’abat emèrit de Montserrat Cassià Mª Just, el
teòleg Enrique Miret Magdalena, els periodistes Fernando Ónega, Jordi Garcia
Candau, Emili Marín, José Oneto i també Santiago Grisolia i Manuel Bas i el qui
signa aquest article, entre d’altres.
El text, en castellà i valencià (cosa que cal agrair!!) editat amb gran cura per
l’Ajuntament de Borriana, és una aproximació a la figura del cardenal Tarancon
i ens fa descobrir, des de diverses perspectives, la grandesa i la riquesa d’un
personatge que va viure per la pau i la
reconciliació entre els espanyols i també per la independència de l’Església
respecte al poder polític.
D’una manera particular voldria destacar en
aquesta Miscel·lània, el text del P. Abat Cassià, quan ressalta les pastorals
de Tarancon com a bisbe de Solsona, “de
fort contingut social”, ja que eren com “clams profètics enmig d’un desert de mediocritat i adulació envers els
poderosos ”. També l’Abat Cassià, que trobava a faltar un nou Tarancon, “quan constatem tantes mostres de nostàlgia
del nacionalcatolicisme”, recordava els sofriments del cardenal, no només “per part dels fanàtics d’extrema dreta, sinó
més dolorosament encara, a causa de les incomprensions d’eclesiàstics
d’Espanya, com de la cúria romana”.
En la Miscel·lània, l’alcalde de
Borriana J. R. Calpe destaca “la
innegable rellevància de l’actuació de
Tarancon”, i lamenta (amb tota la
raó del món) el fet que “no totes les
institucions donaren a la commemoració la importància que nosaltres enteníem
que havia de tindre”. Com diu molt encertadament J. R. Calpe, “hem tingut una certa amarguesa en comprovar
que els temps actuals no estan impregnats de l’esperit taranconià”. L’alcalde
de Borriana afirma amb valentia: “sense
l’impuls de la societat borrianenca, aquest Centenari haguera quedar apartat de
l’agenda de les administracions públiques, entitats i jerarquia eclesiàstica,
que començaren a sepultar-lo en un injust oblit”. I és que l’actuació de
l’Ajuntament de Borriana, ha estat decisiu i fonamental per a l’èxit del
Centenari.
Ara només queda pendent la inauguració del
Museu Cardenal Tarancon, amb el valuós llegat que el nebot del cardenal, Juanjo
Enrique-Tarancon guarda amb tanta estima (i que vol deixar a la ciutat) per tal
que Borriana corone de forma brillant, la commemoració del Centenari del
naixement del seu fill més universal:
Vicent Enrique i Tarancon, el cardenal valencià!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!