Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

12 d'abril de 2011
0 comentaris

SAÓ, ANY XXXIV, NÚM. 357, FEBRER 2011

     Us duc el número corresponent al mes de febrer d’enguany de la revista SAÓ. El Quadern està dedicat a “EL DÉU REVELAT PER JESÚS”. I pel que fa a les altres col.laboracions podem trobar les que segueixen:

  • Pa i llibertat a Tunísia, per Josep M. Jordán Galduf,
  • Recercar per publicar, per Vicent Josep Escartí,
  • Itinerari, finances i nova “rebel.lió dels teòlegs”, per Josep A. Comes,
  • El president Camps i la justícia, per l’estimat Francesc de P. Burguera,
  • Miscel.lània Tarancon, per l’amic i monjo de Montserrat Josep Miquel Bausset, 
  • Sanchis Guarner, per Jordi Bort Castelló, etc.
     Pel que fa al Quadern central, trobem les col.laboracions de José M. Castillo (La Humanitat de Jesús i la humanitat de Déu), José Amtonio Pagola (El projecte de Déu revelat per Jesús), Toni Ferrer entrevista a Toni Català, jesuïta valencià i membre del Centre Arrupe de València, Lucía Ramón (Un Déu que tracta per igual barons i dones) i Josep Vidal Talens (Déu és així; així és Déu, com Jesús).

     I ja en la darrera part de la revista trobem els articles de:

  • Lluís Ronda (Torrevella, model de ciutat?),
  • Josep Manuel San Abdón (Greus deficiències de tranports públics als Ports), 
  • Mquel Castillo i Faus (Carles Subiela Ibáñez Premi d’Actuació Cívica 2010),
  • Mercedes Albors Orengo (El poble Sahrauí, encara) i uns darrers articles dedicats a llibres, teatre i exposicions.
     Us deixe l’article de Josep Miquel Bausset d’aquest número de SAÓ.

 MISCEL·LÀNIA TARANCON, per Josep Miquel Bausset

 

El cardenal Tarancon (i li ho vaig sentir dir
a ell mateix en la seua estada a Montserrat, l’any 1987) estava orgullós de
Borriana, el seu poble! Però també Borriana pot sentir-se ben orgullosa, de com
ha celebrat el Centenari del naixement del seu fill més il·lustre.

Les celebracions, des del maig de 2007, van
ser moltes i diverses, amb la participació de les principals associacions
culturals de la capital de
la Plana Baixa, amb l’impuls de
l’Ajuntament de la ciutat. I és que l’Any Tarancon, que  es clausurava el 28 de novembre de 2008, va ser
fruit de tot  el poble de Borriana, que amb
orgull va homenatjar, com calia i era de justícia, al seu fill més il·lustre en
el Centenari del seu naixement.

A part de la recent estrena de la sèrie de TV
sobre Tarancon, ara, per arrodonir els actes d’homenatge, acaba d’eixir
la Miscel·lània en honor del cardenal valencià, coordinada per Vicent Rios, en la
que han participat persones que van conèixer el nostre cardenal i que amb ell
van ser peces claus en
la Transició política espanyola:
els exdiputats Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, Martín Villa i Ramón Tamames;
els polítics José Bono, Manuel Fraga i Josep Antoni Duran i Lleida; els bisbes Alberto
Iniesta, Francisco Álvarez, Ricard Mª Carles, Fernando Sebastián, Ramón
Echarren i Gabino Díaz Merchán; l’abat emèrit de Montserrat Cassià Mª Just, el
teòleg Enrique Miret Magdalena, els periodistes Fernando Ónega, Jordi Garcia
Candau, Emili Marín, José Oneto i també Santiago Grisolia i Manuel Bas i el qui
signa aquest article, entre d’altres.

El text, en castellà i valencià  (cosa que cal agrair!!) editat amb gran cura per
l’Ajuntament de Borriana, és una aproximació a la figura del cardenal Tarancon
i ens fa descobrir, des de diverses perspectives, la grandesa i la riquesa d’un
personatge que va viure  per la pau i la
reconciliació entre els espanyols i també per la independència de l’Església
respecte al poder polític.

D’una manera particular voldria destacar en
aquesta Miscel·lània, el text del P. Abat Cassià, quan ressalta les pastorals
de Tarancon com a bisbe de Solsona, “de
fort contingut social
”, ja que eren com “clams profètics enmig d’un desert de mediocritat i adulació envers els
poderosos
”. També l’Abat Cassià, que trobava a faltar un nou Tarancon, “quan constatem tantes mostres de nostàlgia
del nacionalcatolicisme
”, recordava els sofriments del cardenal, no només “per part dels fanàtics d’extrema dreta, sinó
més dolorosament encara, a causa de les incomprensions d’eclesiàstics
d’Espanya, com de la cúria romana
”.   

En la Miscel·lània, l’alcalde de
Borriana J. R. Calpe destaca “la
innegable  rellevància de l’actuació de
Tarancon”,
 i lamenta (amb tota la
raó del món) el fet que “no totes les
institucions donaren a la commemoració la importància que nosaltres enteníem
que havia de tindre”.
Com diu molt encertadament J. R. Calpe, “hem tingut una certa amarguesa en comprovar
que els temps actuals no estan impregnats de l’esperit taranconià”
. L’alcalde
de Borriana afirma amb valentia: “sense
l’impuls de la societat borrianenca, aquest Centenari haguera quedar apartat de
l’agenda de les administracions públiques, entitats i jerarquia eclesiàstica,
que començaren a sepultar-lo en un injust oblit”
. I és que l’actuació de
l’Ajuntament de  Borriana,  ha estat decisiu i fonamental per a l’èxit del
Centenari.    

Ara només queda pendent la inauguració del
Museu Cardenal Tarancon, amb el valuós llegat que el nebot del cardenal, Juanjo
Enrique-Tarancon guarda amb tanta estima (i que vol deixar a la ciutat) per tal
que Borriana corone de forma brillant, la commemoració del Centenari del
naixement  del seu fill més universal:
Vicent Enrique i Tarancon, el cardenal valencià!

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.