Els Papers de Santa Maria de Nassiu

• Vicent Josep Escartí (Aparicions divines),  
• Josep A. Comes (Desclericalitzar l’Església: un pas més enllà del Vaticà II),
• Roser Bofill (Tres imatges),
• Josep Miquel Bausset (L’abat Garcias de Cisneros),
• una entrevista a Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana des del passat 6 de novembre, el Quader Central dedicat a Enric Valor.

• Josep Iborra (Les actualitats d’Enric Valor),
• Emgdi Subirats (El meu Enric Valor: fabrista de l’Alcoià),
• Abelard Saragossà (Enric Valor: defensa de la valencianitat), 
• Jaume Albero (El llegat rondallístic d’Enric Valor),
• Vicent Brotons Rico (Enric Valor: el valor de l’escola) i 
• una entrevista a Veònica Cantó, secretària de l’AVL.

• Un desig per al 2011 (Josep Lluís Sirera),
• La base material (Gonçal López-Pampló)
• Alfred Ramos (Jocs d’espills) i unes ressenyes sobre llibres fetes per Josep A. Comes.

 L’abat Garcias de Cisneros (Josep Miquel Bausset)

Garcias de Cisneros va ser un dels abats més eminents de la històriade Montserrat, ja que en el seu abadiat, el monestir va viure una transformacióprofunda, esdevenint lloc d’irradiació espiritual i cultural.

Garcias de Cisneros va ser un dels 14 monjos, que el 1493  vingueren a Montserrat des del monestir deSan Benito el Real de Valladolid, per aplicar (a petició dels reis Ferrand’Aragó i Isabel de Castella) la reforma que s’havia iniciat en aquell cenobicastellà. Una vegada a Montserrat, va ser elegit Prior i més tard, abat. Laseua intel·ligència i el seu sentit pràctic, el van portar a no aplicar demanera estricta, els principis uniformitzadors de la congregació de Valladolid,de la qual va passar a dependre el nostre monestir, a finals del segle XV. Cisnerosva saber fer-se càrrec de la realitat de Montserrat, i va adaptar l’esperit dela reforma a les característiques d’aquest lloc i a les peculiaritats deCatalunya, fins a tal punt que en els últims anys del seu abadiat, arribà adistanciar-se de la congregació de Valladolid per protegir el nostre monestir.

L’abat Garcias de Cisneros va ser un “home d’intensa vida espiritual, equilibrat, profund, ben dotal per algovern, d’una gran cultura, bon diplomàtic i bon gestor”, com l’ha definitl’abat Josep Mª Soler. Va donar un impuls renovador  als preveres seculars que vivien aMontserrat, als donats que atenien l’acolliment material del santuari, alsescolans, i als ermitans de la muntanya. Renovà també els edificis del monestiri en construí de nous, amplià la biblioteca i muntà la impremta, perquè elsmonjos tingueren els llibres necessaris. A més, potencià l’acolliment delspelegrins i expandí la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.

L’abat Garcias de Cisneros tenia un interès particular perquè elsmonjos, i sobretot els novicis, tingueren una comprensió bàsica dels Salms iaixí, l’ofici diví  “fos realment un espai de pregària personal, que enriquira la vidaespiritual”, com ha destacat l’abat Josep Mª. Per això, cada monjo tenia ala cel·la una biblioteca bàsica amb la Regla de Sant Benet, les obres de SantBonaventura, Sant Bernat i Sant Agustí, les Col·lacions de Cassià, l’Escala delParadís de Joan Clímac o el Comentari al llibre de Job de Sant Gregori el Gran. 

L’abat Cisneros no pretenia conduir els monjos per camins difícils,sinó fer atraient  el treballespiritual  i facilitar el progrés cap ala perfecció i l’amor de Déu, a partir de l’experiència que havia fet de la Devotiomoderna. Així l’oraciómental (segons ensenya ell mateix al seu Exercitatorio)feia avançar al monjo fins a la caritat perfecta. El seu objectiu era  “juntarel ánima con Dios” , per arribar a la “contemplaciónpor don de amor”

Amb el seu abadiat, Montserrat assolí el cimal de la seua intensitatespiritual. Per això la seua influència en l’Església (sobretot a partir delseu Exercitatorio) va ser molt gran,tant a través de la lectura d’aquesta obra, com també indirectament, per mitjàdels Exercicis espirituals de SantIgnasi de Loiola, el qual rebé la influència cisneriana, a través del  Compendio breve de ejercicios espirituales,escrit per un monjo anònim, poc després de la mort de Cisneros. 

L’abat Garcias de Cisneros va escriure, a més del seu famós Exercitatorio de la vida Espiritual, (ques’estengué per tot Europa) el Directoriode las Horas Canónicas, les Ordinacionsde la Confrariade Montserrat, El Costumari i Cerimonial de Montserrat, les  Ordinacions dels Escolans, les Constitucions dels Capellans, dels ermitans, i dels Monjos. Totaixò, com remarcava el P. abat Josep Mª Soler, “forma part del testament espiritual que ens ha deixat l’abat Garcias deCisneros”, quan 500 anys després de la seua mort, el recordem per “la seua obra de govern tan encertada, perla manera com incrementà la vivència espiritual de Montserrat i en féu uncentre difusor per mitjà de la impremta que va instal·lar al nostre monestir”.

Governà el cenobi dèsset anys, fins a la seua mort, el 27 de novembrede 1510. Com escrigué el cardenal i monjo Anselm Albareda, el nom de Cisnerosha quedat “inscrit en el Catàleg deprelats i monjos il·lustres” per la seua qualitat espiritual i la dimensiócultural.