Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
18 d'abril de 2009
4 comentaris
SAÓ, ANY XXXIII, NÚM. 336, MARÇ 2009
Beat Andreu d’Hibernon i Sant Eleuteri
Foguera de Sant Vicent a Bélgida
Aquest número té com a tema del Quadern Central Neotradicionalisme, estat laic i societat plural. El número de març, com qualsevol altre número, té les habituals seccions i col.laboracions a què ja ens tenen acostumats els amics que fan SAÓ (i per molts anys més). Del número de març vull destacar el que segueix:
L’article del monjo de Montserrat (i valencià), Josep Miquel Bausset, dedicat a Jaume Sanllorente i que intitula Somriures de Bombai. Fa una explicació de qui és aquest Jaume i què fa a Bombai. Somriures de Bombai és una ONG, findada per ell mateix i establida a L’Índia i que desenvolupa al voltant d’un orfenat. Vull destacar uns mots de Jaume: “No em pensava mai el regal que em faria la vida: un orfenat. Si aneu a l’Índia, abraceu un leprós. És innimaginable el que pots ajudar a un ésser humà, només amb això”. L’enllaç de l’ONG el podreu trobar si escriviu sonrisasdebombay.org
Del Quadern Central destaquem les col.laboracions de Xavier Qunzà Lleó, SJ del Centre Arrupe de València (Els altres ens presten la seua mirada), Yusuf Fernández (El fenomen de la tolerància a l’Islam) -aquest molt interessant també perquè desmunta la imatge d’intolerància que solem fer-nos e l’islam), Juan José Tamayo, teòleg (Neoconservadorisme i neoconfessionalisme en l’església catòlica espanyola) i Victorino Mayoral Cortés, president de la Funació Cives (Estat laic o nació catòlica).
De la resta de textos cal destacar-ne dos més sobre el bisbe Climent (no pogueren eixir en l’anterior número): del Dr Francesc Tort i Mitjans (El bisbe Climent, encara I) i de Marc-Antoni Adell (Saó i l’associació Josep Climent). I finalment, per tal d’acabar l’apunt, l’amic Jordi Bort Castelló escriu sobre La volta a les ermites, de Borriana, un passeig a peu digne de ser fet per tal de poder admirar les ermites que hi ha al terme municipal de la veïna Borriana. Us deixe algun fragment de l’Alcorà:
“A cadascun de vosaltres li hem assignat una llei i una manera de vida (distints). I si Déu haguera volgut, certament, vos hauria fet una sola comunitat: però (ho va disposar així) per a provar-vos en el que vos ha donat. Competiu, doncs, uns amb els altres a fer bones obres. Haureu de tornar tots a Déu: i, llavors, Ell vos farà entendre allò sobre el que discrepàveu”. (Alcorà, 5, 48)
I entre els seus portents està… la diversitat de les vostres llengües i colors”. “BNo hi ha cabuda per a la coacció en assumptes de fe”. (Alcorà, 2, 256)
PD: Els fragments de l’Alcorà els he extret de l’article de Yusuf Fernández. I ja tenim Carlos Osoro Sierra entre nosaltres. Ha pres possessió de la seu metropolitana de València. En benefici de la veritat cal dir que, durant l’homilia, ha fet servir més la nostra llengua que el que la féu servir Don Agustín durant els 16 anys llargs entre nosaltres. No sé si açò és senyal d’esperança. En tinc massa dibtes. Però ja és hora que l’Església òbriga el ulls i comence a fer-se d’on és. Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… el monjo de Montserrat, valencià, del qual parles, no serà també de l’Alcúdia? Si ho és, no creiem que hi haja molts, li diuen Josep Lluís, no Josep Miquel Bauset. O potser sí i estem equivocats, però el coneixem bé, i a son pare, gran defensor de la nostra llengua ara i sempre, també li diuen Josep Lluís.