Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
20 de novembre de 2008
0 comentaris
SAÓ, ANY XXXII, Núm. 331
Cada vegada que llig un número de Saó us en faig cinc cèntims al meu bloc. Aquest número és el de setembre d’enguany i duu per títol De l’Estat de benestar a l’Estat social. Aquest número duu les col.laboracions habituals de Joan Calabuig Rull, Vicent Josep Escartí (Un bisbe de Sogorb humanista), Rafa Roca (Pasqual Asins i Lerma), Josep A. Comes (Alguns desafinaments episcopals estiuencs i la columnma de Calatrava), Francesc de P. Burguera (País Valencià o Cinmunitat?, etc.
Vull destacar algun article i fragment d’aquest número. En primer lloc, destaque el de Francesc de P. Burguera. Acaba així: “Quin país! “Perplex”, deia Josep Vicent Marqués; “misericordiable”, es lamentava JOan Fuster; i “destrellatat”, podríem afegir també.” Quanta raó que tenien i tenen encara tots tres. L’article de Roser Bofill, Uns van i altres tornen, explica per què les relacions entre joves i vells de vegades són amargues. A partir d’una experiència d’una amiga amb els seus néts ho deixa ben clar. L’article del monjo de Montserrat i valencià de l’Alcúdia, Josep Miquel Bausset, La tertúlia del dilluns, fa un recorregut del que ha estat aquesta tertúlia fundada fa més de 60 anys per Joan Fuster i el seu pare Josep Lluís Bausset. Explica on s’han reunit fins avui, quins han estat els seus membres, quan va assistir-hi ell mateix, i acaba així: “Puc dir -afirma Ramon Trullenque- que els professors d’Història de la nostra Universitat, ja inclouen entre els fets més importants previs a la democràcia, i entre les activitats nacionalistes, la celebració d’aquestes tertúlies.” I tant que és així.
El Quadern inclou textos de Joaquim Azagra, Ramir Reig, José M. Gracia Layunta i Gustavo Zaragoza i Ximo Garcia Roca sobre l’Estat de benestar, i deixa clar quina és l’actuació (pobríssima) de la nostra Gerneralitat arran dels “nous” drets que tenim les valencianes i els valencians. Sols destacaré tres afirmacions de l’article Un estatut social fingit:
“Resulta sorprenent que, transcorreguts dos anys, no disposem els valencians de la carta de drets socials. Però el més greu és que no s’està preparant un esborrany pel Govern”
“La renda de ciutadania, promulgada fa més d’un any, sí s’ha elaborat el text legislatiu però no redactat els decrets per a posar-lo en marxa, estem davant d’una llei inaplicable.”
“Ens cap el dubtós honor, al País Valencià -al text, CV-, de liderar els incompliments en matèria de dependència, fins i tot s’han dut a terme nombroses denúncies al síndic de greuges en aquest sentit.”
El número acaba amb les habituals seccions dedicades a la cultura (art, música, llibres, teatre, etc.). Vull destacar també l’article de Jordi Bort Castelló, director de Buris-ana, La “persecució” de l’Església. Un article amb molt de trellat que malauradament els bisbes no llegiran. Perseguida l’Església? No, gràcies. I per acabar Emili J. Marín recomana la lectura del llibre-homenatge a Pere Casaldàliga, bisbe emèrit al Brasil i claretià de Sabadell. Aquest llibre va per la segona edició i duu per títol Pedro Casaldàliga. Homenaje de amigos. Las causas que dan sentido a su vida. Retrato de una personalidad. Ediat per Nueva Utopía de Madrid.
Bona vesprada…
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!