Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
12 de juny de 2013
0 comentaris
SANTS JOANS (1)
L’origen d’aquest temple, un dels més destacats de la ciutat de València, va ser en un principi una ermita amb la doble advocació de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, que va ser beneïda després de la parròquia de Sant Nicolau i que el rei Jaume I la va convertir de seguida en parròquia. Es va construir al barri de “la Boadella”, raval que es trobava fora de les muralles musulmanes. El bisbe Ferrer de Pallarés (1240-1243) va fer donació de l’antiga mesquita perquè es construïra l’església. En 1245 figura ja com a rector Pere Ferran. En els seus començaments es deia Sant Joan del Mercat per trobar-se a la plaça del Mercat.
Era un temple gòtic, d’una sola nau, amb capelles laterals entre els contraforts i coberta amb canó de creueria. Malgrat el deteriorament produït per diversos incendis, que van afectar seriosament l’edifici, obligant a refer-lo, va persistir l’antiga estructura gòtica, amb els seus contraforts.
El 1592, l’església va sofrir un voraç incendi que va obligar a una construcció gairebé totalment nova impulsada per l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera. Les obres, seguint la moda d’un barroc exuberant de tendència italiana i centreeuropea, van durar al voltant de dues centúries.
Encara que es va respectar el traçat primitiu de l’edifici, l’interior va ser totalment
renovat. A la nau central es van traçar set tramades, amb capelles laterals i presbiteri decorat en 1628, amb un retaule de l’escultor aragonès Juan Miguel de Orliens.
La nau central està separada de les de les capelles laterals per mitjà d’arcs de
mig punt. Hi ha un total de 17 ovals pintats i 34 al · legories. Hi ha tres nivells
decoratius: el primer format per les escultures de Jacob i les dotze tribus d’Israel, obra de Jacobo de Bertusi, el segon format per les pintures dels ovals que sobre el bagul de les capelles laterals i el presbiteri narren les vides dels Sants Joans Baptista i Evangelista, i el tercer nivell mostra les pintures al fresc de la volta, obra d’Antoni Palomino, de temàtica amplíssima.
El retaule Major desaparegut a l’incendi provocat el 1936 ha estat substituït pel retaule procedent de la desapareguda església de Betolaza a Àlaba, portada en 1969.
PD: L’apunt és una traducció del full ALELUYA, de l’Arquebisbat de València. Per a quan l’ús de la nostra llengua en aquests papers?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!