Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Teresa de Cepeda i de Ahumada va néixer a Àvila en 1515. Des de la més tendra infància va donar mostres de posseir un esperit profundament religiós; als set anys estava sincerament inflamada pel desig del martiri. Lectora assídua, les cartes de santJeroni van influir poderosament sobre la seva vocació religiosa, i als vint anys va ingressar al Carmel de l’Encarnació d’Àvila.

Hi ha un moment en la vida de la santa en què, per una part, ella, personalment, se sent transformada en la seua vida interior, s’intensifica la percepció de la presència de Déu, es perfecciona en el seu hàbit de resar i fa vot de fer sempre el que cregui que és el més perfecte. Per altra banda, sorgeix en ella una vocació reformadora de la seua pròpia congregació carmelitana, vocació impregnada d’una forta tendència cap a la vida contemplativa i solitària.

Entre els personatges que van col·laborar en la seua tasca reformadora es troba sant Pere d’Alcàntara, que va obtenir per a la reformadora el permís de Roma per prosseguir la seua obra. És llavors quan l’obra de Teresa comença a prendre formes definitives. elmillor col·laborador de Teresa i conseller espiritual va ser sant Joan de la Creu, que va fer possible la reforma de la branca masculina de l’Orde.

Teresa va morir a Alba de Tormes (Salamanca) la nit del 4 al 5 d’octubre de 1582. La canonització va tenir lloc a 1622. La santa ens ha deixat una sèrie d’obres, escritesamb estil senzill i amb simpàtica verbositat femenina, que són documents preciosos per conèixer la història de la reforma carmelitana, i sobretot les seues experiències espirituals. Era una dona d’absolut sentit comú i de caràcter simpàtic; tenaç, però hàbil per acomodar-se a les circumstàncies. El caracteritzava un talent organitzador, un prestigi i una autoritat personal. Va ser la primera dona que va obtenir el títol de doctora de l’Església. el papa Pau VI li va concedir aquest honor el 1970.

PD: Aquest text i la resta sobre santes i sants és traducció del full ALELUYA