Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

SANTA MÒNICA (VALÈNCIA)

L’església i convent de Santa Mònica el va fundar el pare Jeroni de Sant Llorenç per establir una comunitat de religiosos agustins recoletos , al Raval , al començament del carrer Morvedre, sobre el solar de la casa-palau dels Berenguer .
 
Va afavorir el Patriarca Sant Joan de Ribera la fundació. Va regalar la imatge del Crist de la Fe, que personalment el va col · locar al temple . El sant havia encarregat a l’escultor Joan Muñoz que treballés una imatge de Crist Crucificat per al Col · legi que estava construint , però quan anava a acoplar-la  al lloc acordat va resultar que no s’hi ajustava , per la qual cosa va decidir tenir-la en el seu Oratori particular . En 1603 el pare Jeroni  va començar les obres de l’església i convent i l’ any següent el va portar en processó solemne el Patriarca i el va posar a l’Església, donant-li l’advocació del Crist de la Fe. La seva confraria es va fundar per butlla expedida pel papa Climent XXI en 1701 , que es va executar a València el 7 novembre 1705.
 
El temple era de petites proporcions i es va voler ampliar. El bisbe auxiliar de
València, Josep Barberá , va beneir el lloc i va posar la primera pedra el 19 març 1662 . La capella del Crist de la Fe es va concloure en 1672 , i es va beneir el 27 d’agost d’aquest any i es va col · locar per a la veneració popular. En 1691 es van acabar totalment les obres del temple .
 
Els agustins recoletos es van dedicar a l’evangelització dels moriscos que habitaven en aquell raval , i aconseguiren bastants conversions al cristianisme .
 
Amb la supressió dels ordes religiosos en 1835 , els agustins recoletos van deixar l’església i el convent de Santa Mònica . Al costat al temple en el lloc que ocupava l’edifici conventual es va construir a principis del segle XX la Casa-Asil de les Germanetes dels Ancians Desemparats . I en el reordenament parroquial de la ciutat de València signat pel beat Ciriaco María Sancha i Hervás, cardenal-arquebisbe de València , el 30 d’octubre de 1879 i executat per l’Arquebisbe Sebastián Herrero i Espinosa dels Monteros en 1902 la parròquia del Salvador va ser traslladada a l’església de Santa Mònica, que es trobava abandonada . I avui és la parròquia del Salvador i Santa Mònica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.