Després de més de 24 hores sense aparéixer per ací -ja us n’explicaré el motiu en un post pròxim-, avui -encara que la festa fou ahir- ens correspon parlar de Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament. Maria Micaela nasqué el primer dia de l’any 1809 a Madrid. Son pare era un noble flamenc i sa mare una de les dames de la reina Maria Lluïsa. Ambdós catòlics molt exemplars. La xiqueta Micaela era molt bella i agraciada, bondadosa i intel.ligent… Escrigué que sa mare “ens feia aprendre a planxar i guisar a les tres germanes que eren, havíem de pintar, brodar, escriure, fer moltes pregàries…”. Quan va rebre el títol de vescomtesseta de Jorbalan es va veure obligada a acompanyar el seu germà, Comte de la Vega del Pozo, que havia estat nomenat ambaixador a París. I també hagué de viure en diverses ciutats de l’Estat. A Guadalajara fundà una escoleta per a xiquets pobres i ella n’era la mestra. Els duia regalets, els ensenyava a resar i els demanava que l’acompanyaren a visitar i fer companyia al Santíssim Sacrament, que estava a la parròquia.
Quan estava a Madrid es veia obligada a dur una vida més mundana. Però els matins els dedicava als actes de caritat al proïsme, i a la vida piadosa: missa i oració al Santíssim Sacrament. Les vesprades, a les reunions d’alta societat. I sense desentonar, perquè sabia vestir-se amb robes elegants, lluir joies i polseres, i dur ben dissimulat el cilici. Mai perdé, segons ella digué a qui corresponia, la “presència divina”.
L’amor al Santíssim Sacrament la dugué a la santitat i a l’apostolat de caritat al necessitat. I també, clar, a fundar l’Institut de Religioses Adoratrius, Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Volgué ajudar les xiques que duien mala vida i també els malalts de les “pestes”. Precisament, l’any 1865 morí a València, contagiada pel còlera, que patien algunes monges de la seua comunitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut senyor Àngel Canet, novici de Santa Maria de n’Assiu…
Què em podríeu explicar què és un “cristià exemplar”?